Obres en trams concrets i més transport públic finançat amb la vinyeta

Són decisions que es poden prendre ja en espera de grans solucions que volen temps i que es dibuixen a mitjà i llarg termini, tot el que es trigui en executar unes obres estratègicament seleccionades per millorar la seguretat i la fluïdesa de la via ràpida, així com a dur a terme una millora del transport públic per erigir-lo en una alternativa vàlida per als conductors.

En cap cas els enginyers no parlen d’ampliar més carrils fins a l’infinit per donar més capacitat a l’autopista, sinó d’actuar en punts i trams concrets. Julià apunta que “els enllaços són l’element més important per resoldre”. És el que el secretari general d’Infraestructures, Xavier Flores, defineix com a “microcirurgia”. Això vol dir refer entrades i sortides determinades, millorar enllaços que generen conflicte i cues, com les de la B-30 al Vallès, i ampliar capacitat només allà on realment estigui justificat. Dos llocs on els experts consideren que està justificat és entre l’Hospitalet de l’Infant i Amposta, on els dos carrils actuals comporten seriosos problemes de seguretat, i un quart carril en els 50 quilòmetres que travessen el Penedès des del Vendrell fins al Papiol.

Totes aquestes actuacions té previst executar-les com més aviat millor el Ministeri de Transports com a part d’un paquet global de millora de l’AP-7, però la necessitat d’accelerar les obres i abordar una solució més global porta altre cop a l’origen del problema: el final dels peatges, que ha incrementat el trànsit en una via que ja anava de vegades al límit de la seva capacitat.

Les barreres difícilment tornaran, però tots els enginyers coincideixen que el pagament per ús de les vies d’alta capacitat serà un fet tard o d’hora. Saurí vaticina que “primer ho farà com a model de transició en forma de vinyeta –una tarifa plana anual per l’ús de les carreteres– per la senzillesa d’implementació i després evolucionarà a un pagament per ús” que, segons Ulied hauria de ser “intel·ligent, adaptat en funció del recorregut, de si és hora punta o vall, com sigui de contaminant el vehicle...”. Al seu torn, els ingressos obtinguts per aquesta via serien la fórmula de finançament per millorar el transport públic, amb noves alternatives ferroviàries i amb autobús que convencin els conductors per deixar el cotxe en els desplaçaments diaris.

L’altre aspecte que sobrevola el col·lapse de l’AP-7 és la necessitat d’apostar pel transport de mercaderies en ferrocarril, una qüestió lligada a les obres del corredor mediterrani. Aquest tipus de transport a Espanya encara representa una quota irrisòria, i una millora en aquest àmbit permetria treure uns quants camions de la carretera. Això sí, tots els enginyers coincideixen que si algú ha de circular per l’autopista són els vehicles de grans dimensions, ja que així no circulen per les carreteres nacionals i comarcals que travessen els municipis, amb el perill que això comporta. ●