La Vanguardia (Català-1ª edició)
Mataró eleva al Congrés la llei antiocupacions
Els diputats debatran la proposta dels col·legis d’advocats catalans per desallotjar els ocupes en 48 hores
Una proposició de llei que recull els arguments dels col·legis de l’advocacia catalans, en especial el de Mataró i el de Barcelona, per aplicar mesures urgents que permetin fer front a l’ocupació il·legal d’immobles arribarà al Congrés a través del grup parlamentari Plural (PDECat), que ha assumit els arguments esgrimits per juristes com Julio Naveira, expresident del Consell de l’Advocacia Catalana i exdegà del col·legi de Mataró, Maria Pastor, actual degana, o Núria Moreno, advocada i regidora de l’Ajuntament de la capital del Maresme, entre d’altres.
El text, que prèviament va ser presentat davant la Unió Europea però va ser rebutjat en entendre que el tribunal europeu no té competències, l’hauran de debatre o esmenar els diputats espanyols. Es refereix a la necessitat de gravar penalment l’ocupació de béns immobles, una xacra que és especialment preocupant a Catalunya, on es registren la meitat dels casos de tot Espanya. Per això, els advocats que proposen canvis en la legislació estableixen la necessitat que l’ocupació o violació de domicili o la usurpació d’un local tinguin la consideració real de delictes. “L’ocupació és l’únic delicte en què no es torna la possessió a la víctima de manera immediata”, detalla Naveira.
“La policia no pot actuar en una ocupació”, relata el jurista. En canvi, en altres països com Itàlia, una vegada que el jutjat de guàrdia ha verificat la usurpació i ha atès els informes policials, el desallotjament té lloc en 24 hores. En aquest cas, el temps recomanat per al desallotjament s’estima en 48 hores.
De la mateixa manera la proposta dota de més garantia d’efectivitat l’acció de les comunitats de propietaris per actuar contra els ocupes il·legals que danyin la finca o causin conflictes amb la comunitat. Suggereixen que el president de la comunitat pugui exercir l’acció civil i que propiciï una mesura cautelar, com podria ser una ordre de desallotjament.
En la mateixa línia, proposen la modificació de la llei 7/1985, reguladora de Bases de Règim Local perquè els municipis puguin actuar en casos en què una ocupació generi conflictes als barris o veïnats i fins i tot generi problemes de seguretat ciutadana, com sol passar amb les ocupacions fetes per associacions criminals als narcopisos.
La modificació de la llei d’Enjudiciament Criminal es planteja en els supòsits en què es conegui un delicte perquè els tribunals puguin adoptar la mesura de desallotjament si els ocupants de l’immoble no poden exhibir un títol jurídic que en legitimi la permanència. En aquestes circumstàncies haurien de ser desallotjats i posats a disposició dels serveis socials o d’altres sistemes d’ajuda, depenent de l’especial vulnerabilitat en cada cas.
En la proposta també es recomana afegir un paràgraf a la llei 49/1960 sobre propietat horitzontal perquè, en el supòsit que el propietari de l’habitatge no exercités cap acció, en el termini de deu dies la comunitat de propietaris pogués executar l’acció de desallotjament.
En el nou text s’atorguen competències als ajuntaments, partint de l’aplicació dels termes de la legislació estatal, per garantir la seguretat i convivència en casos d’ocupació il·legal. ■
Si l’ocupa no disposa d’un títol que acrediti la seva estada al domicili, es podrien aplicar mesures cautelars urgents