La Vanguardia (Català-1ª edició)
Mont-real, quadre viu a Sant Pau
Un ‘mapping’ que forma part del programa d’ISEA repassa la història de la ciutat canadenca
era un instrument molt privat i de difícil accés, de sobte està a disposició de tothom. Aquesta és la gran revolució. I el deslliguem de la idea que és un instrument d’església”, apunta el reconegut constructor, gran aliat de Ricard Robles, el codirector del Sónar.
L’orgue ja no depèn, així, de l’habilitat i possibilitat manual de l’ésser humà: “Amb l’hiperorgue podem fer arpegis que són impossibles amb només dues mans, i clústers i apilats de notes grandíssims: 50, 60, 80 notes totes alhora”, apuntava Santi Vilanova, tecnòleg de Playmodes Studio, que s’ha afegit a l’aventura de Blancafort i els berlinesos.
Sembla tota una revolució, i en el fons ho és –existeixen molt pocs orgues expandits–, però el que es presenta ara al SonarExtra, és a dir, el recorregut pel centre de la ciutat que inclou intervencions sonores a la Fundació Tàpies i l’Hotel Me Barcelona, a més d’audiovisuals al CCCB com a part de l’ISEA, és una experiència 1.0 de l’hiperorgue.
“Aquesta setmana he estat en un simposi a Amsterdam sobre aquests instruments, i el creador de tot això, Randall Harlow, un musicòleg dels Estats Units, va observar la possibilitat que amb l’hiperorgue ens puguem connectar a qualsevol altre orgue del món, i que aquest orgue el puguis tocar tu des d’Austràlia, per exemple. Aquí al Palau Güell estem assistint a un part que donarà els seus fruits, igual que el 1843 els va donar Cavaillé-Coll quan va crear el primer orgue romàntic. Arran d’allò va sorgir tot un moviment i una estètica... Jo tinc la sensació que vivim un moment així, som uns privilegiats”.
És més, va afegir Ricard Robles, “així que li apliquem la intel·ligència artificial tindrem un instrument capaç de crear i interpretar so per si mateix”.
El moviment d’hiperorgues s’ha obert camí especialment a Centreeuropa: Amsterdam, Berlín, Düsseldorf i Göteborg. “El nord ha fet evolucionar l’instrument –conclou Blancafort–, però nosaltres també tenim una comunitat que ha despertat quan ha vist el que feien, sobretot per donar veu al sud d’Europa. I ells estan contents amb la visió global d’aquest moviment”.
I aquí tenim el Sónar per portar el discurs innovador a les grans audiències. El públic del festival disposarà de gandules per recolzar-se i dirigir els pavellons auditius cap al sostre del Palau Güell. ● mapping
IGrand Tableau naugurada el 2016 al vell Mont-real, Cité Mémoire és el títol d’una de les obres multimèdia més grans del món. I segurament una de les vives, en procés de renovació constant. Creada per Michel Lemieux i Victor Pilon, en col·laboració amb el dramaturg Michel Marc Bouchard, es tracta d’un fresc sobre la història de la ciutat i la seva gent que cada nit es projecta a l’asfalt, els arbres i les parets d’alguns dels edificis singulars per recordar episodis històrics com el tren de nens jueus, mil orfes que van sobreviure als camps nazis perquè van ser adoptats pels ciutadans de Mont-real, o l’estada de John Lennon i Yoko Ono en una de les habitacions del Fairmont The
Queen Elizabeth, on el 1969 es van enllitar per la pau. En total s’han creat fins ara 27 quadres que prenen vida al carrer a través de projeccions, música i paraula. La ciutat n’és la tela.
Un d’aquests quadres, el Grand tableau, que resumeix quatre segles de la història de Mont-real, es projecta des d’avui i fins dijous – en diferents sessions de les 22 h a les 24 h– a la façana modernista de l’hospital de Sant Pau. La proposta és un dels plats forts
“Existeix la possibilitat que amb l’hiperorgue puguem connectar-nos a qualsevol altre orgue del món”
Grand tableau’ forma part del projecte ‘Cité Mémoire’, una de les obres multimèdia més grans del món
d’ISEA, un dels simposis més importants d’art electrònic del món, que aquest any se celebra a Barcelona i forma part de l’àmplia presència d’artistes de la província del Quebec com a convidada d’honor després que l’edició del 2020, de què era amfitriona, es veiés obligada a reconvertir-se en una cita digital a causa de la pandèmia.
Grand tableau, un mapping de 35 minuts sobre la façana de Sant Pau, es podrà seguir mitjançant una aplicació mòbil que permetrà escoltar la música i la paraula. Es tracta d’un recorregut poètic per les principals etapes de la seva història, des de la presència ameríndia o el règim francès fins a la conquesta britànica i la Mont-real més contemporània. El projecte, que ha estat objecte fins i tot d’un documental, Au coeur de Cité Mémoire, de Janice Zolf i Sylvie van Brabant, va néixer amb motiu de les celebracions del 375è aniversari de Mont-real. S’ha convertit en una de les atraccions de la ciutat, i ha despertat l’interès en moltes altres, que proven de replicarho. El mapping L’oda a la vida, projectat el 2012 sobre la basílica de la Sagrada Família durant les festes de la Mercè, també va ser creació d’un estudi de Mont-real, Moment Factory, que va formar part d’una àmplia delegació com a ciutat convidada.
Michel Lemieux i Victor Pilon, dues de les ments més brillants i creatives del Canadà, van tardar a gestar el projecte pràcticament una dècada, i en el desenvolupament hi van intervenir 800 persones, entre les quals 400 artistes i artesans. Entre les seves posades en escena destaquen des d’intimistes muntatges teatrals fins a monumentals òperes i creacions per al Cirque du Soleil. ●