Robert Capa i Isadora Duncan a les sales de proximitat

Les sales petites de Barce● lona, els teatres de proximitat aplegats sota el lema On el teatre batega, presenten dues obres més del festival Grec. A la sala Flyhard de Sants, Sílvia Navarro hi estrenarà Negatius, amb Laura Riera i Roger Vidal. La peça va guanyar el premi Frederic Roda i ara ha rebut el suport de la producció de la sala Flyhard (del 13 de juliol al 12 d’agost). Robert Capa era la firma conjunta dels fotògrafs Endre

Friedman i Gerda Taro. “Ella va morir el 1937 a la guerra civil espanyola i va quedar invisibilitzada”, diu Navarro, que convida a reflexionar sobre “l’ètica periodística en la narració dels conflictes bèl·lics i sobre com és que la identitat femenina desapareix tan ràpidament de la memòria col·lectiva”. L’altre espectacle és Isadora a l’armari, de Marc Rosich. La companyia La Incògnita va anar a trobar el dramaturg perquè els escrivís una peça sobre la coreògrafa nord-americana. Oriol Guinart i Jordi Llordella es convertiran en Isadora Duncan i el seu amant Sergei Jesenin. El repartiment es completa amb Victòria Pagès. “Era un encàrrec però jo m’he deixat anar i m’he sentit completament lliure”, afirma Rosich. La producció és de la sala Àtrium, però, com que estarà en obres, s’estrenarà al teatre Akadèmia (del 29 de juny al 3 de juliol).

I per tancar la temporada, del 20 al 22 de juny Sergi Belbel dirigirà la lectura escenificada d’Estiu ardent (1947),

amb Emma Vilarasau, Lluís Soler, Xavi Núñez, Laura Porta, Eloi Sánchez i Teresa Urroz. Belbel dona detalls a

sobre aquest text inèdit: “És l’última obra de Benet i Jornet, que va deixar acabada el juny del 2013, uns mesos abans que li diagnostiquessin la malaltia. Ell era conscient que era la seva última obra i li va costar acabar-la. Entre Enric Gallén, Toni Casares, Carles Batlle i jo mateix ens la vam llegir. El que hi planteja és molt bonic, però també molt dur, perquè és un retorn als seus orígens, a les primeres obres: Una vella, coneguda olor, Berenàveu a les fosques...”.

“Ell volia fer una obra sobre els anys quaranta a Barcelona, un temps que apareix poc a la ficció. És una època tèrbola, desesperançada. A ell també l’inquietava la figura de l’amistançada, la querida, aquelles dones republicanes mantingudes pels feixistes. Aquesta dona supervivent, que malvivia empassant-se gripaus, era una figura que l’atreia. I era una figura molt tràgica”, conclou Belbel. ●