“Més que escurçar temps de vol hem de reduir el d’arribar a l’avió”

Va acabar enginyeria a la UPC. Per què l’ha exercit sempre a l’estranger? Vaig estudiar Camins, perquè encara no hi havia Aeronàutica. Les enginyeries espanyoles són molt generalistes...

I exigents i valorades al món?

Certament. Jo vaig ser a Gal·les i em vaig doctorar amb el projecte Hermes de nau espacial reutilitzable; després vaig estar quatre anys a Londres i després vaig anar al MIT i ja fa 30 anys que hi soc.

Era difícil de millorar i avui és la primera universitat del món als rànquings.

A mi m’ha permès fer de tot: naus comercials, d’accés a l’espai; copiar el vol dels ratpenats...

Què ens ensenyen les rates voladores?

Solucions d’adaptació evolutiva optimitzades, encara que no sempre necessàries per a un avió, que no ha de caçar mosquits.

Va caçar vostè ratpenats per copiar-los?

No calia: tenim ordinadors. Sempre m’ha interessat entendre els problemes i simular solucions, per la qual cosa la meva carrera ha progressat en paral·lel a l’auge dels ordinadors. El 50% dels èxits del meu equip els devem als cada vegada millors ordinadors i l’altre 50% als cada vegada millors algoritmes.

Ens en dona un exemple?

Els ordinadors prediuen amb encert l’aerodinàmica per afinar dissenys que encara no han volat mai i quan els fem volar es comporten com esperàvem.

Tant hem millorat des de Da Vinci?

Només experimentar és lent. Per progressar ràpid has d’abstreure i crear models, que poden ser analítics per a casos senzills. Quan alguna cosa no funciona has de saber quina altra cosa provar i això només ho permeten els models realitzats amb ordinador.

Què estan modelant ara?

Tornem a treballar amb naus hipersòniques que volen molt alt, molt ràpid...

Com alguns míssils a Ucraïna?

La seva física és molt semblant a aquests avions i –no ens enganyem– la inversió militar és la que finança molta tecnologia, si bé jo em centro sempre en investigacions civils.

En aviació civil no es va a la menor despesa encara que suposi menys velocitat?

El gran objectiu és escurçar temps de vol; però més que escurçar temps de vol, hauríem de reduir el d’arribar a l’avió. Sovint triguem més a arribar de casa fins a l’embarcament del que dura el mateix vol.

Aquest repte urbà no és més per a gestors i ministres i alcaldes que per a enginyers?

Quan superem la velocitat del so, el cost de combustible es dispara i ho fa poc rendible. En canvi, una petita reducció en velocitat permet grans estalvis. I és més sostenible guanyar temps evitant embussos, semàfors, controls, cues...

Per què ens costa de progressar més en gestió i política que en enginyeria?

En enginyeria encara podem millorar el disseny: un avió pot tenir dos passadissos en lloc d’un per embarcar i estar menys temps a pista deixant anar emissions.

L’hidrogen no seria més sostenible?

Edat? Cada vegada em sento més part d’alguna cosa molt més gran que jo. Vaig néixer a Barcelona i he viscut 30 anys a Boston. Tenim tres fills americanocatalans. Treballem per democratitzar l’exploració espacial. Em sento català i decebut de la falta de lideratge dels nostres polítics

Ba