La Vanguardia (Català-1ª edició)
En reserva Un Barça molt just de forces cau contra el Madrid, ja a un pas del títol
de campió.
Com era evident, el WiZink va jugar el seu paper després de la febre blanca del segon envit, però el Barça no es va acovardir, sinó que més aviat va donar senyals d’esgotament a molts nivells. Va perdre tots els quarts. Jasikevicius va exigir un penúltim esforç als seus homes, especialment a Sanli, que tot i que ha millorat, va tornar a mostrar signes de coixesa evidents, però es va buidar tant com va poder i s’hi va deixar el turmell.
El partit havia començat amb novetats perquè per fi Jasikevicius s’havia decidit a intercanviar Exum per Hayes, tot i que l’australià no va millorar gaire el seu company. Homenatjat amb un mosaic a la grada, Pablo Laso sí que va ser al pavelló aquesta vegada, tot i que lluny de la banqueta i només com a espectador actiu.
El primer acte va ser un intercanvi de cops, però ja s’intuïa certa superioritat blanca. El Reial Madrid anotava amb massa facilitat a prop de cistella amb bloquejos i penetracions clàssiques. En canvi, a l’altre costat de la pista, la interminable ombra de Tavares empetitia gairebé tothom que gosava entrar-hi de passeig. Menys Calathes, que mostrava la seva cara més agressiva i encadenava safates. El primer avís dels locals el va donar Poirier, que va robar la pilota i i va pujar el 18-12 abans del primer cop de clàxon.
El Barça s’esforçava a igualar la lluita pel rebot però el Madrid continuava afegint captures en atac sense gaire esforç, la tònica de tota la final. Els homes de Chus Mateo semblaven gaudir d’un punt més d’agressivitat que els blaugrana, tant en atac com en defensa, i cada esforç extra es transformava en un robatori o en un rebot defensiu i afegia més pes a la motxilla del Barça. Els triples de Kuric van començar a subjectar els blaugrana al segon quart, però llavors el flagell de les pilotes perdudes també començava a pesar massa.
El Madrid començava a apropiar-se del marcador i els decibels del WiZink augmentaven amb la mateixa facilitat que els graus als termòmetres madrilenys, l’ambient era calent tan dins com fora del Palau. L’equip blanc anava colpejant a poc a poc el Barça, a qui se li escapava el tren. Un triple de Deck i un altre de Llull rubricaven la màxima diferència per als locals (44-34, minut 19) però tres tirs lliures de Davies poc abans del descans eren com aigua per a l’assedegat.
Però més que aigua, aquells punts van acabar sent un miratge, perquè la segona part va ser un martiri per al Barça, que va començar a treure bandera
Després de sis victòries, Jasikevicius va encaixar la primera derrota com a tècnic blaugrana al WiZink
El Barça va intentar remuntar fins que va caure a la lona esgotat contra un rival més famolenc
blanca molt aviat. Deck no es cansava de percudir i no hi havia qui l’aturés. L’argentí firmava un amenaçador 55-42 contra el qual els blaugrana encara van tenir intenció de respondre gràcies a Kuric. Però allà es van acabar les seves forces. Poirier va agafar el relleu de Tavares i va començar a capturar rebots a la pintura culer que van anar destrossant la moral blaugrana.
Ja a l’últim acte, Yabusele va assumir el comandament durant l’última escomesa blanca que va acabar sent definitiva. El francès va posar el 72-53 i el Barça va començar a pensar en el quart partit. Jasikevicius va asseure Mirotic, molt més gris que dimecres, i el WiZink va embogir.
La primera derrota de Jasikevicius a Madrid com a tècnic del Barça era un fet. El campió sembla fora de combat. Però el compte encara no s’ha acabat. ●