Butxa després de Butxa

La ciutat símbol de les atrocitats russes a Ucraïna intenta tornar a començar

Són les sis de la tarda, bufa una brisa fresca i la Lilia es relaxa fumant al balcó, al carrer de la Mort. Així el van batejar els periodistes que van inundar Butxa a l’abril, amb l’alliberament ucraïnès després d’un mes d’ocupació russa, quan la ciutat es va convertir en símbol de les atrocitats de l’exèrcit de Putin a Ucraïna. Els cadàvers escampats pel carrer Vokzal’na, on ella viu, van fer la volta al món.

Les riuades de periodistes se n’han anat, però queda la devastació, la visible i la invisible. Els edificis destruïts es repararan algun dia (costarà 500 milions d’euros, estima l’Ajuntament), però l’horror imprimeix records indelebles. “Allà mateix –diu la Lilia, de 56 anys, assenyalant el carrer perpendicular– hi va morir una amiga meva d’infantesa. Va ser el dia que van entrar els russos, el 27 de febrer. Li van engegar un tret quan va sortir a veure què passava, pensant que eren els nostres. La seva mare la va enterrar al jardí”.

La Lilia va poder escapar. Va sortir de la ciutat l’1 de març, cap a l’oest d’Ucraïna i d’allà a Dinamarca, on té un fill. Fa un mes va tornar a Butxa. La raó és senzilla:

“És casa meva”.

A 32 quilòmetres al nord-oest de Kíiv, envoltada de boscos, Butxa tenia 52.000 habitants abans de la guerra, la majoria famílies joves, assenyala Serguei Xepetko, adjunt a l’alcalde. Quan va ser alliberada, només quedaven 3.500 persones. Avui són unes 18.000,

Només ha tornat un terç de la població: “La guerra continua, no podem prometre’ls que estaran fora de perill”

tot just un terç de la població. Les tornades s’han frenat. L’exèrcit rus va ser repel·lit a Kíiv, però hi ha combats a l’est i el sud del país i els míssils continuen caient sobre Ucraïna. “La guerra no ha acabat. No podem prometre als nostres veïns que estaran fora de perill si tornen”, diu Xepetko.

Les portes de l’Ajuntament estan empaperades amb números de telèfon per a qui necessiti suport psicològic, allotjament o ajuts per reconstruir l’habitatge. També hi ha una llista de dipòsits de cadàvers. Encara hi ha molts desapareguts. Aquest dilluns es va descobrir al bosc una fossa amb set cossos. La xifra oficial de morts a Butxa és de 420 i pujant: un terç del total de víctimes civils a la regió de Kíiv.

La fossa comuna més gran era al costat de l’església, 116 cossos. La van excavar els funcionaris municipals quan els russos els van permetre a la fi donar sepultura als morts que s’amuntegaven al centre de la ciutat. “Els cossos estaven descompostos, va ser una feina difícil”, diu Xepetko. L’Ajuntament ha convocat un concurs per erigir un monument on era la fossa.

La senyora Tetiana, de 74 anys, va buscar el seu fill durant gairebé dos mesos. El 5 de març, amb els

Gemma Saura La senyora Tetiana, de 74 anys, a qui els russos van matar un fill, conversa amb les seves veïnes a Butxa davant d’un centre de distribució de menjar