La Vanguardia (Català-1ª edició)
El temor d’una victòria insuficient
Les legislatives franceses són una revenja de l’esquerra contra Macron, reelegit gràcies als vots prestats
Emmanuel Macron podria ser víctima aquest diumenge d’un pèndol polític, de la revenja de l’esquerra. El sistema electoral francès és capaç de provocar moviments aparentment contradictoris en un curt termini de temps. El 24 d’abril Macron va ser reelegit a l’Elisi amb més d’un 58% de vots. Tot just dos mesos després s’arrisca a perdre la majoria absoluta a l’Assemblea Nacional i a veure’s lligat de mans durant els pròxims cinc anys.
Com és possible un canvi d’escenari tan dràstic? La primera explicació és que el folgat triomf a les presidencials va ser un resultat distorsionat, com va passar el 2017. A la segona volta Macron es va beneficiar de milions de vots deixats pels electors d’esquerra. Van optar per ell de mala gana, forçats per un dilema incòmode: o Macron o la ultradretana Marine Le Pen.
N’hi ha prou de veure el que va passar als suburbis populars del nord de París o en ciutats amb una alta immigració musulmana com Roubaix, a prop de la frontera belga. En el primer torn de les presidencials es va imposar Mélenchon, el líder de la França Insubmisa (LFI, esquerra radical). Dues setmanes després, a la segona volta, Macron va vèncer allà mateix de manera aclaparadora.
Les legislatives són l’oportunitat, per a molts d’aquests francesos d’esquerres, frustrats amb la situació, de corregir el rumb, de votar amb el cor i no, com el 24 d’abril, d’anteposar un fred càlcul racional. Molts d’ells són conscients que el programa de la Nova Unió Popular Ecològica i Social (Nupes) és irrealista. Malgrat això hi donaran suport per mirar que hi hagi un canvi de política i per castigar Macron. “Promet molt però són somnis”, va dir fa uns dies a aquest diari una votant musulmana a La Courneuve, a la perifèria nord de París, en al·lusió a Mélenchon. Tot i així, va admetre que el votaria “perquè és l’únic que escolta gent com nosaltres”.
Aquests comicis són els quarts seguits des del 10 d’abril. Això causa fatiga democràtica. L’abstenció podria tornar a superar un llindar històric. No tots els ciutadans entenen la rellevància de l’Assemblea Nacional per assegurar la governabilitat.
Els estudis demoscòpics indiquen que l’esquerra és forta en l’àmbit urbà i entre els joves.
Una anàlisi del diari Le Monde va estimar que diumenge van votar la Nupes un 42% dels joves entre 18 i 24 anys, i un 38% dels que tenen entre 25 i 34 anys. S’inclinen per l’esquerra les persones amb més formació i els que ocupen càrrecs intermedis a les empreses o a l’administració.
És obvi que la unitat ha estat una benedicció per a l’esquerra. La Nupes funciona bé com a artefacte electoral. Una altra cosa serà la seva cohesió al Parlament, ja que està previst que es fragmenti en almenys quatre grups autònoms: socialistes, comunistes, ecologistes i LFI.
En el bàndol governamental, en canvi, es paga el preu de la poca implantació territorial del partit que va fundar Macron, La República en Marxa (LREM, ara rebatejat com a Reconquesta). Durant aquests anys el cap d’Estat, hiperactiu en política nacional i internacional, ha descuidat la feina de base per fer arrelar el seu partit, cosa que demana temps i esforç. Les eleccions municipals del 2020 i les regionals del 2021 ja van mostrar la debilitat estructural d’LREM. Això es torna a fer evident a les legislatives. És una estructura macrocèfala però amb poca infanteria.
Les dificultats de Macron deriven així mateix de la poca
Mélenchon l’ha encertada amb les promeses clares sobre jubilació, preus i salari mínim
La majoria de Macron perilla per la unitat de l’esquerra i la poca implantació del partit presidencial
concreció programàtica. La immensa majoria d’electors no saben què voten si elegeixen un diputat macronista. L’únic que els ha arribat és la proposta d’elevar l’edat de jubilació de 65 anys, una iniciativa impopular. Mélenchon, en canvi, ha sabut posar el focus en propostes molt clares, com ara retrocedir l’edat de jubilació als 60 anys, bloquejar els preus de l’energia i dels productes de primera necessitat, i apujar el salari mínim a 1.500 euros.
Malgrat tot, no és previsible que la Nupes guanyi i que Mélenchon pugui exigir ser primer ministre. L’escenari més probable és una majoria relativa per a la coalició entorn de Macron, Ensemble (Junts) o una majoria absoluta ajustada. En els dos casos s’espera que la Nupes, amb una tropa parlamentària molt nombrosa i combativa, tingui un comportament obstruccionista i faci molt difícil a Macron tirar endavant qualsevol iniciativa. Per a un president habituat a disposar d’una majoria aclaparadora, una victòria insuficient alteraria del tot la seva manera de governar i l’obligaria a una negociació permanent de consensos, cosa estranya en el règim presidencialista francès. ●