La Vanguardia (Català-1ª edició)
Els joves decideixen a Colòmbia
Camí del primer govern d’esquerres
Si Gustavo Petro guanya les eleccions presidencials a Colòmbia avui, l’escultura d’uns deu metres aixecada a l’anomenat “punt de resistència”, en un encreuament de carrers embussats al centre de Cali, pot convertir-se en una destinació de pelegrinatge polític.
Feta de formigó i decorada amb els retrats de màrtirs de l’esclat social a Cali i altres ciutats colombianes durant la primavera del 2021, representa una mà que sosté un enorme rètol que diu: “Resisteix”.
Conscient del perill de veure’s massa identificat amb els joves manifestants que van bloquejar els accessos de Cali, Bogotà i altres ciutats durant les manifestacions del 2021, l’històric líder de l’esquerra colombiana es va mantenir distant de les protestes contra una regressiva reforma tributària que van esgarrifar Colòmbia.
Però Petro és el candidat del canvi que es reivindica als carrers de Cali. Després d’una llarga travessa pel desert, en què la presència de la guerrilla de les FARC feia gairebé impossible que l’esquerra arribés al poder a Colòmbia, un 40% dels votants –i gairebé un 70% dels joves– van donar suport a l’aliança àmplia Pacte Històric, liderada per Petro, durant la primera volta electoral, el 29 de maig.
Al costat de l’imponent escultura, un pasquí electoral amb els retrats de Petro –exalcalde de Bogotà– i la seva candidata a la vicepresidència, la jove mare afrocolombiana Francia Márquez, del municipi camperol de Suárez, anuncia: “Canvi”.
Avui es veurà si l’onada despresa per les protestes de l’electorat juvenil porta Petro, de 62 anys, fins a la presidència. O, en canvi, si la por que es va estendre per altres segments de l’electorat durant l’anomenada Aturada Nacional, aliada amb els recels històrics de les classes mitjanes colombianes respecte a l’esquerra, acaba donant l’avantatge al conservador i exalcalde de Bucaramanga, Rodolfo Hernández, de 77 anys.
“L’esclat va despertar una consciència que ajudarà Petro, però encara hi ha gent temorosa i l’Estat ho està explotant”, va dir una de les dones que venien records de l’esclat al costat de l’escultura que ha substituït al circuit turístic de Cali la vella estàtua del conqueridor Sebastián de Belalcázar, enderrocada per la guàrdia indígena durant les protestes.
En un país dividit en dues parts iguals, el que decidirà el resultat d’aquestes eleccions és la participació dels joves en regions perifèriques com Cali i el Pacífic, o Barranquilla, a la costa atlàntica, així com les barriades populars de Bogotà i Medellín.
Si Petro mobilitza més joves i votants a les regions i els barris perifèrics, guanyarà. Si Hernández aconsegueix el vot antipetrista de la primera volta –el de Federico Fico Gutiérrez, el candidat de l’expresident Álvaro Uribe, amb el feu a les classes mitjanes de Medellín, i del centrista Sergio Fajardo–, Petro es veurà frustrat durant el tercer intent d’assolir la presidència. És una nova variació de la famosa divisió llatinoamericana de centre i perifèria.
Les últimes enquestes preveuen un empat. Segons el sondeig Tracking presidencial del canal RCN, un 68% dels joves votaran Petro, mentre que un 65% dels que tenen més de 55 anys ho faran per Hernández.
Hi ha senyals favorables per a Petro. L’atractiu de l’amb prou feines conegut Hernández a la primera volta ha estat minvat per la seva reticència a debatre amb Petro al marge dels atacs en xarxes socials o les enormes tanques publicitàries als carrers de Cali amb les velles advertències contra l’esquerra: “També hi va haver un canvi a Veneçuela”, diu un.
Per la seva part, determinats polítics de centre s’han adonat que anar en contra de la voluntat de milions de joves no és una bona estratègia. “Colòmbia
La por de les classes mitjanes a l’esquerra beneficia el candidat conservador Rodolfo Hernández
L’esclat social del 2021 va despertar la consciència dels joves a favor de Gustavo Petro
és l’únic país d’Amèrica Llatina que no ha tingut mai un govern de l’esquerra democràtica i per a gent menor de 30 anys, el suport a Petro és aclaparador”, va dir Juan Fernando Cristo, exministre de l’Interior del govern de Juan Manuel Santos. “Aquests joves i la gent de regions del conflicte a la perifèria mereixen que la seva il·lusió de canvi es faci realitat”, va afegir en una entrevista amb La Vanguardia.
Ja que Petro només ha d’afegir deu punts percentuals al 40% que va aconseguir a la primera volta –contra el 28% d’Hernández– qualsevol canvi en el traspàs al candidat conservador dels vots de Gutiérrez o Fajardo pot lliurar la victòria a l’esquerra.
La majoria dels votants a Cali i la resta del sud occidental – una de les regions més perjudicades per la guerra interna entre paramilitars i escissions de les FARC– aplaudeix el compromís de Petro per implementar d’una vegada l’acord de l’Havana de pacificació, que ha sabotejat l’actual Govern.
Però fins i tot a Cali es palpa la forta polarització entorn de la figura de Petro, que fa 40 anys va exercir de guerriller a l’M-19, una guerrilla més simbòlica que violenta.
Al mercat popular, la Galería de la Almendra, s’hi podia comprovar la divisió. “Jo no puc votar perquè soc menor d’edat, però hauria votat Petro”, va dir David Ruiz, de 17 anys, que venia plàtans i la fruita autòctona local chontaduro. “L’esclat social aquí va ser obrir els ulls del poble”, va afegir.
Per a d’altres, els records dels bloquejos de l’esclat social no són bons. “Ens van lligar de mans a l’Aturada Nacional i no ens van deixar treballar; fa falta un canvi però no és el de Petro”, va dir el propietari del restaurant Tolima al mercat on la gent menjava sopa de mondongo i tamales. Té uns 50 anys i votarà Hernández. ●