Les antenes d’Andalusia

● Més de sis milions d’electors estan cridats avui a les urnes a Andalusia ● Difícil de sondejar, la gran autonomia del Sud sempre mostra corrents de fons ● El pes que tindrà l’extrema dreta és avui una de les qüestions clau

Més de sis milions de ciutadans andalusos (6.641.856, per ser exactes) estan cridats avui a les urnes per triar el parlament de la comunitat autònoma més poblada d’Espanya. Són cent mil electors més que a la convocatòria anterior, el 2 de desembre del 2018, quan el món era una altra cosa: quan un misteriós virus refugiat en el cos de ratpenats orientals encara no havia migrat a l’ésser humà, quan encara no s’havien trencat els frens de la guerra a les fronteres de Rússia i el preu del gas ni tan sols assolia els 30 euros MWh al mercat de referència holandès. (119 euros aquest d - vendres passat).

Són unes eleccions força estranyes. Tothom creu que sap qui guanyarà, però ningú no sap com i amb qui governarà. Totes les enquestes, sense excepció, iuen que el guanyad r serà el P r p ngú no sap si aquest art t po r governar sense V x, la força rampant de l’extrem r - panyola. Ningú no sap com e dirigirà el destí de la regió mé poblada d’Espanya.

Dirigir el destí és una expressió tan retòrica com antiga en aquests moments. El destí dels andalusos, e s espanyo s de tots els europeus és avui e mans d’un conjunt de factors molt difícil de desentranyar Poques vegades ’ ome modern havia tingut t ntes dificultats per saber qui d g destí, i això devalua la dem - cràcia parlamentària i allunya els ciutadans de les urnes. L participació serà una dada fonamental avui a Andalusia.

Els grans assumptes d’aquests dies –la guerra d’Ucraïna, la inflació, la pujada dels tipus d’interès, les tension sobre el deute públ c Espanya i els altres països el sud d’Europa, l’augment nstant l preu dels carburants, les possibles restriccions de gas a Europa a partir de tardor, el sostingut encariment de productes alimentaris bàsics, la tens d’Espanya amb Algèria despr s d’un any de tensió amb el Ma - roc...–, no han estat tractats a la campanya electoral perquè a les autonomies els manquen les compet nc es so re a ma o ia d’aques es matèries. Hi ha, t i això, un el polítics locals, que en a tres moments no han d fugit els assumptes generals, no volen ficar-se ara on no els demanen. És molt significatiu el silenci so re es cu tats que Espanya té al Magri , tan proper a l ses.

Ha estat una campanya sense gas, centrada en les aliances polítiqu ica e car cter m s mater a a estat sobre la gesti de la sanitat e ’ - soc a , a que s m o a s millores assistenci ls tat totes que ha viscut Andalusia durant quaranta anys d’autonomia. El Servei Andalús de Salut va gestionar l’any passat una despesa d’11,6 milions d’euros. Treballen a Andalusia un total de 24.146 professionals de la medicina (11.379 en atenció hospitalària), xifra només superada per ata unya Ma r .

Ma rat que és una socie at

e ’ po - t ca, e s pro ess na s e a soc - ologia electoral irmen que no

f il ’ ga f il er e uestes a An a us a. a gent afa menys el telèfon ue

tr ’ més reticent a explicar les seves opinions polítiques a un desconegut. Aquesta reserva ha estat especialment intensa durant aquesta última campanya electoral. Professionals del sector han explicat aquestes últimes setmanes que més de la meitat de les persones incloses en una mostra am m s e tres mil telèfons s’ vien negat a s perce tatge que es cons d molt nusual. Cansament ic r ig l vot ocu t, potse .

Una dada d’ terès per als l - ti

ra la

Una forta derrota del PSOE pot Sánchez i excitar el discurs del canvi de cicle