La Vanguardia (Català-1ª edició)
“El caciquisme? Ni idea”
Debut electoral de 302.446 joves, un segment cada vegada més conservador
Cauen els exàmens, les ampolles de cervesa i la tarda a l’avinguda de l’Avión Cuatro Vientos de Sevilla, al costat de la universitat. Sis bars, alineats, on impera l’autoservei, atreuen alguns dels 302.446 joves que podran votar per primera vegada a les eleccions autonòmiques d’avui.
Aquesta no és la meva Andalusia, és la seva.
–No he votat abans per passotisme i crec que aquest cop votaré Vox. Els altres partits no compleixen. Tothom es mereix una oportunitat.
En José Alberto, de 23 anys, vesteix amb roba fosca, porta una arracada a l’orella i seu amb dos col·legues que no tenen tan clar qui votaran, tot i que no descarten la ultradreta. Tampoc no descarten no votar. “Cada dia és més difícil trobar una feina i poder portar una vida diferent”, comenta en José.
Coses de l’edat, al periodista li passa pel cap la pel·lícula Barrio, de Fernando León de Aranoa, en què els protagonistes també són tres nois.
–Hi ha caciquisme, encara? –Caciquisme? Ni idea. No dissimulen sobre el que no saben o no els interessa: s’agraeix.
La taula reforça la credibilitat dels estudis endoscòpics que registren una oscil·lació de la joventut andalusa cap a la dreta, més accentuada entre els homes que no pas entre les dones.
L’última enquesta del CIS registrava una intenció de vot entre els electors de 18 a 24 anys d’un 44% per al PP, un 13% per a Vox i un 1% per a Ciutadans. Pel que fa a l’adscripció ideològica, la inclinació per la dreta entre els menors de 35 anys ha
Els joves són més de dretes ara que no pas el 2017 (les joves no han canviat de parer)
passat d’un 4,5 de mitjana l’any 2017 a un 5 actual (en una escala en què 1 significa ‘el més a l’esquerra’ i 10 ‘el més a la dreta). El seu moviment contrasta amb el de les dones d’aquest segment, perquè elles no s’han mogut de lloc durant els últims cinc anys.
A tocar, una taula amb tres noies, estudiants, que transmeten més interès per la festa de la democràcia. I això que no han sentit el president Moreno Bonilla a El Puerto de Santa María (Cadis), on dijous es va adreçar especialment als nous votants amb frases com aquesta:
–Ningú no s’hi juga més que vosaltres, perquè teniu l’oportunitat que jo no vaig tenir.
El candidat del PP es refereix al fet que durant tota la seva joventut Andalusia va ser governada pel PSOE. Tot passa, esclar: la meitat dels 8,4 milions d’andalusos no havien nascut aquell 28 de febrer del 1980, data del referèndum sobre l’autonomia, equiparada amb les històriques.
“Jo ja he votat abans, en totes les eleccions, i sempre el mateix partit, però comprenc els joves que no voten”, explica la Teresa, de 23 anys, que cursa un màster en Administració d’Empreses i aquest estiu farà pràctiques en una companyia. “M’agradaria quedar-me aquí, a Andalusia, però no descarto anar-me’n”.
Passen els governs al Palau de San Telmo i l’atur juvenil –i el no tan juvenil– persisteix. Segons l’última Enquesta de Població Activa, l’atur juvenil arriba al 36%, gairebé el doble de la taxa general (19,43%).
“Crec que la Junta ha fet una bona gestió de la pandèmia. Jo, almenys, n’he quedat contenta. No votar em sembla malament, no hi ha excuses per no fer-ho; els meus pares m’ho han inculcat”, assenyala la Carlota, de 22 anys, que fa quart de Dret.
La Carlota, que encaixa amb el perfil de “jove amb consciència política”, ignora les armes de seducció que ha ofert el PP andalús en aquest passeig triomfal. L’anomenat pla estratègic de la joventut no els sona. Destinat a les persones d’entre 14 i 35 anys –la joventut acaba tard, últimament– té una dotació de 803 milions d’euros i pretén atacar l’atur, l’elevada taxa d’abandonament escolar (21,9%) o la taxa d’emancipació residencial (d’un 15,9% en els menors de 29 anys). Ah! El PP també promet una targeta jove amb descomptes i una plataforma de metavers per atendre els joves, sobretot si emprenen.
“Necessito una joventut activa, capaç, innovadora, ambiciosa i inconformista”, va demanar Juanma Moreno durant el míting de El Puerto. Juguem fort...
Universitaris, amb futur o sense, a qui s’ha preguntat tot això en aquest freqüentat tram d’una Sevilla moderna, amb tramvia ecològic i bars d’autoservei, transmeten unes preocupacions generacionals alienes a les grans causes i als grans temes d’Andalusia. No se’ls omple la boca de qüestions importants com ara el pa, la terra per a qui la treballa, el caciquisme o el que en queda. Tampoc no denoten passió per la política. Mana el pragmatisme –acabar la carrera i trobar feina–.
En Juan, de 24 anys, s’acosta a la taula de les joves, els fa petons, s’asseu, escolta i, quan l’hi preguntem, contesta amable.
–Els meus plans són treballar a Madrid. Hi ha més oportunitats per a mi.
És llicenciat en Relacions Públiques i Publicitat. “Voto a favor del que m’afecta”, explica. Adeu, grans causes. ●
“Voto a favor del que m’afecta”, assenyala en Juan, llicenciat en Publicitat: adeu a les grans causes