La Vanguardia (Català-1ª edició)
Una relació extenuant
La relació entre Sánchez i ERC sembla esgotada. El dia a dia és un suplici de retrets constants, però no hi ha res més resistent que el vincle forjat a base d’interès. I aquí encara hi ha rèdits en joc.
Pasqual Maragall,
Pere
Moncloa, i la trobada continua sense programar-se.
És cert que al Palau de la Generalitat no volen anar a Madrid només a xerrar una estona. Busquen que la reunió tingui conseqüències, però Sánchez no està disposat a prendre més mesures sobre el tema de l’espionatge una vegada cessada la directora del CNI, així que això s’ha convertit en un d’aquells moments en què un espera que truqui l’altre i viceversa, i cap dels dos no es mou.
Mentrestant, el dia a dia és un reguitzell de retrets constants. Si antigament van ser els 16.000 milions del dèficit fiscal, ara són els 12.000 milions que, segons la Generalitat, l’Estat ha promès en obres públiques que després no ha executat realment. En aquest context, a qui més li interessa ara mateix reconduir la situació és a Sánchez, ja que el president vol aprovar a la tardor els últims pressupostos de la seva legislatura. La idea és posar fil a l’agulla de seguida que tanqui la carpeta de les eleccions andaluses. És a dir, a partir de demà.
Bona part dels implicats té la sensació que la relació entre Sánchez i ERC era més fluida abans dels indults que no pas ara. “Ja no hi ha empatia”, lamenten a Esquerra. Però als republicans tampoc no els interessa la ruptura per no donar la raó a Junts. El partit de Jordi Turull ja ha enviat al Parlament una iniciativa trampa especialment dedicada a ERC en la qual exigeixen que l’Executiu central lliuri a la Generalitat els diners de les obres que no va executar el 2021 i, si no el compleix, els partits independentistes es comprometen a no votar els pressupostos de l’Estat.
Sánchez vol reunir la taula de diàleg com més aviat millor –al juliol a tot estirar– i plantejar una declaració d’impuls de la llengua catalana. Una manera d’aplanar la relació per negociar els pressupostos. Però ERC considera que el contingut que es posa sobre aquesta taula és insuficient. I el discurs del greuge en les inversions dificulta la negocia
Ja es veu venir que aconseguir el vot d’ERC als pressupostos serà un serial dels llargs
ció dels comptes perquè, de què serveix arrencar partides per a Catalunya si després no s’executen els projectes?
La pròxima batalla seran els pressupostos. I ja es veu venir que ERC haurà d’apujar el preu del seu suport o bé Sánchez haurà de recórrer a tota la seva capacitat de seducció per greixar la relació amb el Palau de la Generalitat. Veurem què donen de si els pròxims episodis d’aquesta agitada relació, amb els seus clímaxs i els seus sobtats refredaments, impostats retrets i afables reconciliacions. Només que sàpiguen que ja cansa una mica...