La Vanguardia (Català-1ª edició)
Aragonès i l’exèrcit ‘nimby’
El diferent model de país d’ERC i Junts frena infraestructures i projectes
Definitivament alliberats de les versions més letals del coronavirus, la nit del 23 de juny, hores abans de la revetlla de Sant Joan, milers de persones agafaran el cotxe... i s’encallaran a l’AP-7.
Ja fa mesos que aquesta autopista, alliberada del peatge que durant anys va regular-ne l’ocupació, està llançant senyals d’alerta: ja no hi caben més vehicles.
Encara que sembli sorprenent, a Catalunya els transportistes estan demanant de tornar a transitar per les velles carreteres d’altres temps –l’N-II o l’N-340–, perquè cremen el pressupost en combustible als embussos d’aquesta gran autopista transeuropea.
La petició dels camioners és tan sorprenent perquè, per ordre expressa del president Pere Aragonès, la Generalitat decidís deixar buit el seu seient a l’acte organitzat ara fa una setmana pel Ministeri de Transports a Sabadell per presentar el pla per construir una nova carretera –la ronda Nord–, que d’alguna manera alleujaria part dels embussos que pateix l’AP-7 en aquesta zona.
És més, aquest mateix dia ERC va fer pública una nota per dir que està en contra del projecte. Els càrrecs de la vicepresidència de Territori –sota control de Junts– que havien negociat aquesta solució pactada amb el ministeri ni tan sols han alçat la veu per contradir el president.
Catalunya té un extens exèrcit nimby ( not in my backyard: ‘al costat de casa, no’). Ciutadans influents que no volen que es construeixin autopistes als seus boscos, aerogeneradors als seus paisatges, trens als seus límits, edificis d’habitatge públic als seus barris...
...I Catalunya també té un govern autònom molt sensible a aquestes inquietuds.
L’interès general ha desaparegut del llenguatge polític. Un fet determinant perquè això sigui així és que l’Executiu català no pensa el mateix ni té el mateix model de país. ERC i Junts no veuen gairebé res igual i competeixen a cada cantonada de la governació catalana. De manera que quan l’exèrcit nimby aixeca la mà, qualsevol iniciativa cau de l’agenda, ja sigui per ampliar l’aeroport o per construir una variant d’una carretera recòndita.
Va passar amb l’aeroport del Prat. Més d’un polític que al final va dir que no a l’ampliació sota la consigna de “La Ricarda no es toca” en privat reconeix que la idea, amb retocs, era bona. Avui ja està oblidada i ni tan sols els que al Govern la defensaven – bàsicament militants de Junts– no continuen lluitant perquè prosperi.
Aquesta setmana la consellera Teresa Jordà donava per liquidat el projecte d’ampliació després de blindar bona part dels espais naturals que Aena oferia com a compensació ambiental per ocupar la Ricarda.
L’exèrcit nimby també es va carregar la construcció de més parcs eòlics a Catalunya. La preservació del paisatge –que va impulsar ERC en la disputa interna del Govern català– està portant a l’Aragó els aerogeneradors que Catalunya no vol.
Arran d’això, un diputat de l’oposició comenta amb sorna si, d’aquí un temps, quan la demanda d’electricitat continuï creixent a Catalunya i la seva capacitat de produir ja no sigui suficient, també s’oposaran a construir una línia de molt alta tensió per portar el corrent elèctric des de les terres de Lambán.
Cal veure si el projecte de parc eòlic per ubicar aerogeneradors al mar, davant de les costes de l’Empordà, aconsegueix tirar endavant davant el rebuig municipal i de grups ecologistes.
Hi ha més exemples: terra endins, passa una cosa semblant a la carretera que uneix Olot amb les Preses. Allà també, i malgrat els acords entre els ajuntaments, l’oposició, liderada entre altres grups per ERC, manté mig embarrancat el projecte.
Un altre cas, el de la C-32, és gairebé un mite de la història de les infraestructures a Catalunya. Avui acaba en una imprevista rotonda, més enllà de la Tordera, i deixa els accessos a Blanes i Lloret en el punt en què van quedar fa mig segle. Malgrat els acords tancats i segellats pels ajuntaments, l’exèrcit nimby ha paralitzat aquesta prolongació.
La línia de tramvia de la Diagonal i l’intent de frenar l’arribada de creuers, una proposta de l’alcaldessa Ada Colau a què s’ha afegit el republicà Ernest Maragall, evidencien els diferents models de mobilitat i activitat turística que defensen ERC i Junts. Per tant, res no avança.
En aquest punt es troba el Hard Rock. El projecte de construcció d’un gran complex hoteler amb casinos a Salou incomoda els republicans i és motiu de desavinences entre els socis de Govern, que els ha portat a votar dividits al Parlament. És cert que el projecte s’esllangueix en espera d’uns inversors –han de pagar 120 milions d’euros pels terrenys– que estan desapareguts, però tot i així Territori manté viva la proposta i va aprovar al febrer la nova tramitació urbanística.
Fa mesos que el Govern central té sobre la taula una proposta per ampliar l’AP-7 –on començava aquesta crònica– des de Martorell cap al sud. Martorell encapçala una àrea industrial només comparable a Espanya amb el corredor de l’Henares a Madrid. Ni tan sols ha arribat a plantejar el projecte formalment. No fos cas que l’exèrcit nimby doblegui el sensible Govern català.
Tot això passa mentre la societat catalana i els seus representants polítics es lamenten –amb motiu– un dia sí i l’altre també de la falta d’inversions de l’Estat a Catalunya. Un dèficit històric que acreditava la mateixa Administració central al seu últim informe per al 2021, però que la falta de capacitat resolutiva del mateix Govern català amplifica fins a tenir la sensació que res no canviarà, almenys a mitjà termini. ●
No al meu pati Els ‘nimbys’ no volen que res no molesti al seu paisatge, siguin autovies o aerogeneradors
“La Ricarda no es toca” L’ampliació del Prat està oblidada i ni els que la defensaven ja no hi lluiten
Energia eòlica La protecció del paisatge porta a l’Aragó els aerogeneradors que Catalunya no vol
Alleugerir l’AP-7 Els republicans no volen el pla de la ronda Nord que Junts va pactar amb el ministeri