Deixar-se matar

En neveres i domicilis, la guerra va imposant la seva economia. En l’actualitat, has de tenir molts diners per ser ric. La guerra té una dinàmica pròpia. Comença amb la incredulitat, segueix amb la por i l’horror, i acaba amb absències i un cansament insuportable. Miguel Gila, el nostre Zelenski abans de Zelenski, explicava que en la guerra espanyola, en la qual va participar en el bàndol republicà, de vegades sortia de l’amagatall i, camp a través, guanyava exigües posicions a l’enemic perquè fart de passar son, gana i fred, pensava que si li disparaven i el mataven, almenys podria dormir tranquil. Deixar-se morir, deixarse matar. Descansar. Com tantes vegades en la vida. Saps que no pots guanyar, però prefereixes que et matin que continuar viu amb gana, fred i son.

En dormitoris i davant pantalles enceses, l’economia va imposant la seva tecnologia. En l’actualitat, has de conservar molta intimitat per ser ric.

Ja tenen totes les teves dades i t’han venut el mateix mil vegades

Aquella guerra per buidar-te i omplir-te té una dinàmica pròpia, és una indústria assassina i està fora de control. Comença amb la diversió i la modernitat, segueix amb el mirall de Narcís i acabes consumit. Ets una bateria que ja no carrega. Un ésser obsolet que es mereix més que el substitueixin que provar d’arreglar-lo. I si decideixes sortir de l’amagatall perquè penses que si et veuen i t’enfoquen, si el món passa a través de tu, almenys podràs dormir tranquil unes hores, arribes aviat a la conclusió que pots caminar quilòmetres d’aquell desert sense que importis a ningú. Ja tenen totes les dades de tu que volen. Ja t’han venut el mateix mil vegades. Començaràs a pensar que necessites una memòria externa, un altre planeta a l’espai, un robot amb qui xerrar i casar-te.

Saps que no pots guanyar però prefereixes que et buidin amb això que continuar viu amb gola, vanitat i tristesa. ■