Dues velocitats

L’ocupació vacacional aquest any serà de rècord. Ja és pràcticament impossible trobar habitació a bona part de les ciutats europees, espanyoles, la costa catalana, el Cantàbric... Hotels que llogaven a poc més de 100 euros la nit ara s’acosten als 200 o els superen llargament, com passa a Barcelona o Madrid. Cases rurals a Extremadura a poc més de 50 euros la nit ara s’ofereixen per 300 el cap de setmana. No hi ha vols sense preus escandalosos. Ni cotxes de lloguer. O bé ens hem posat tots d’acord o hi ha un cert ambient que el món s’acaba (o ens caurà una nova crisi) i molts ciutadans volen que els agafi amb bons records a la memòria.

Aquesta escalada reobre debats i problemes antics. Sobreocupació, overbooking, cues, embussos monstruosos, ens diuen, per la fi dels peatges (i no la manca de previsió administrativa). Centres històrics al límit, platges cobertes d’un mar de tovalloles que, en marxar,

La manca d’aigua potable no pot competir amb l’estiueig dels de ciutat

deixen tones de residus que posen a prova ajuntaments angoixats. Aeroports on es perden vols per manca de personal. Trens a rebentar per vies que no donen més de si i que s’avarien i sumen hores de retards. Tot això ocupa un espai preferent als mitjans de comunicació.

Mentrestant, 25 pobles de Catalunya, a les Garrigues i el Segrià, no tenen aigua potable des de fa setmanes. Deu mil persones aproximadament que, aviat farà un mes, veuen arribar cada dia una cisterna amb aigua potable i tenen només mitja hora per a omplir garrafes i ampolles per beure i cuinar, més la que compren envasada els ajuntaments i la Diputació de Lleida. Endevinen què hi ha al darrere? Un clàssic que ja he esmentat més amunt: la manca de previsió i celeritat per resoldre una crisi repetida. La contaminació d’aquesta aigua amb herbicides al pantà d’Utxesa no és la primera vegada que passa. Fa quinze anys que va passant. Quinze. I les solucions, com ara la captació alternativa a l’embassament de l’Albagés, no estan ni escrites en un paper.

Però la manca d’aigua potable no pot competir amb l’estiueig dels de ciutat. Ahir aquest diari en va fer l’editorial, i alguna notícia més hi ha hagut. Que no s’apagui aquesta llum reivindicativa i vergonyant durant quinze anys més. ●