El murri, el colpista i el cutre

La mitjanit del 17 de juny del 1972, un vigilant de l’edifici Watergate va trucar a la policia per denunciar l’assalt a la seu del Partit Demòcrata. El que semblava un robatori va derivar en un complot d’espionatge polític que culminaria amb la dimissió del president Richard Nixon, la primera i fins ara l’única en la història dels Estats Units. El cas Watergate va ser un toc d’alerta que va arruïnar la confiança dels nord-americans en els seus representants i sobretot en la figura presidencial. Mig segle després la crisi de fe s’ha cronificat en la mesura que la bretxa entre la veritat i la política s’ha engrandit. El cop d’Estat del novembre del 2020 perpetrat per Donald Trump partint d’un inventat frau electoral és la consagració de la utilització de la mentida per encoratjar les masses que van assaltar el Congrés, com a arma política per retenir el poder. Davant l’evidència d’un miler de testimonis, gairebé 150.000 documents i una allau d’imatges que demostren la participació de l’aleshores president en la conspiració, el barrut replica amb un relat alternatiu basat en falòrnies que atempten contra la raó i soscaven les bases de la democràcia i la coexistència ideològica.

Tricky Dick, l’espavilat Dick, com era conegut Nixon, és un aprenent al costat de Trump, un manipulador capaç de retorçar els fets fins convertir la realitat en una pantomima. Del mateix abeurador mamava Boris Johnson mentre els britànics estaven confinats per la pandèmia. Assetjat per l’escàndol del partygate, el cutre desmanegat tira d’imaginació per crear un conflicte amb la Unió Europea sobre el protocol d’Irlanda del Nord i s’entossudeix a deportar a Ruanda migrants pendents d’asil. Que importa reobrir el sagnant conflicte nord-irlandès o conculcar els drets humans de centenars de refugiats amb arguments immorals i fal·làcies dignes de Pinotxo quan hi ha en joc continuar agafat a la mamella del Govern? La veritat i la política no s’han avingut mai gaire, però fins no fa tant el polític mentider s’exposava a l’escarni si era enxampat. Ara aquest axioma s’ha diluït fins a convertir la mentida en una eina clau en el camí per aconseguir i exercir el poder. ●