La Vanguardia (Català-1ª edició)
GRASSOFÒBIA Discriminats pel pes Tres joves expliquen què senten a causa d’una injusta mirada social de desaprovació
Tres joves parlen de com la seva corporalitat ha condicionat durant molt de temps la seva vida. Tenen 25, 20 i 28 anys. Una anhela ser cantant; l’altre, professor de llengua i literatura, i l’última exerceix com a infermera. Són Estela Rodríguez, Marc Campos i Alba Navas. Expliquen haver rebut molts comentaris ofensius des de petits. “Hauries de cuidarte una mica més”. “Podries provar de fer una mica d’esport”. “Fas apologia de l’obesitat”. “Ho dic per la teva salut”. Senyal inequívoc de l’existència d’una violència estètica que tots ells pateixen cada dia.
El neologisme grassofòbia ha irromput amb força a través de les xarxes socials. Serveix per atorgar un nom comú a una vivència que comparteixen milions de persones: la discriminació per ser grasses. Els que la pateixen s’han apoderat del terme que sempre havien sentit com un insult. Parlen d’eliminar uns cànons de bellesa “obsolets”. Es neguen a estar talent show ressentits pels quilos de més. Ignoren les bàscules per prioritzar la seva salut mental. Exigeixen eliminar la normativitat. Rebutgen les dietes, la primesa “malaltissa” i “una concepció capitalista del cos” que els priva de la “llibertat d’existir”. Adverteixen una discriminació estructural que s’estén per l’àmbit familiar, escolar, mèdic i laboral, així com pel capital eròtic, la falta de representació a la ficció i la publicitat, la indústria de la moda o l’esport. La seva corporalitat els fa “més malsans” i “menys vàlids” per a un segment de la població. Rodríguez, exconcursant d’Eufòria, el talent show de TV3, assegura que ha viscut aquesta discriminació “tota la vida” i ha arribat a sentirse “insuficient per a la societat”. “Són petits detalls que passen desapercebuts i taquen el propi benestar ”.
“Grassofòbia és repudiar cossos que no encaixen amb el que erròniament es considera normatiu”, diu Campos, estudiant de Filologia Hispànica. És una discriminació afermada sobre prejudicis respecte als hàbits, costums i salut de les persones grasses, que es nodreixen de la creença que els seus cossos responen a una falta de voluntat o autocura, “de no fer prou esforç per ser prim”. A la seva vida personal són freqüents les històries d’assetjament escolar o la vergonya adolescent, acompanyats pel sentiment de culpa, sempre ocasionat per una mirada de desaprovació.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que l’obesitat és una malaltia, a més d’un factor de risc, juntament amb el sobrepès, de problemes cardiovasculars, diabetis, trastorn de l’aparell locomotor i alguns tipus de càncer. Això “augmenta la pressió per aprimar-se i el rebuig als grassos”, diu Navas, la infermera. No obstant això, és latent