La Vanguardia (Català-1ª edició)
Psicòloga i dietista nutricionista
Andrea Arroyo
La psicòloga sanitària i dietista nutricionista Andrea Arroyo (Barcelona, 1986) afirma que cuidar la salut i ajudar les persones és el motor de la seva vida professional. Està especialitzada en trastorns de la conducta alimentària, sobrepès, obesitat i psicologia de l'alimentació. Es dedica a la pràctica assistencial a la seva pròpia consulta i a la investigació, que combina amb la docència a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat Isabel I de Castella.
Es discrimina les persones amb sobrepès o obesitat?
Hi ha una realitat social en què aquestes persones se senten apartades i diferents. Pensen que no pertanyen a la societat. El rebuig cap a les persones grasses comporta que molt sovint se sentin discriminades i marginades. Aquestes conductes excloents les anomenem grassofòbia.
Hi ha un ampli debat sobre la classificació de l’obesitat. Quina consideració li dona vostè?
És una malaltia greu i crònica, ocasionada per un excés de greix corporal. En funció de la quantitat i d'on està localitzada, pot ser més o menys greu. Fins fa relativament poc, per detectar-la es feia servir l'índex de massa corporal (IMC), que mesura l'excés de pes, no pas de greix. Per això cal replantejar-se les pràctiques sanitàries.
Llavors, es poden obtenir diagnòstics erronis?
De vegades oblidem altres realitats que afecten les persones amb obesitat. Els professionals sanitaris han debatut profundament sobre aquesta qüestió i ja n'hi ha que desaconsellen fer servir l'IMC. Estem davant una condició multifactorial.
Els que la pateixen acostumen a sentir que la societat els culpa d’estar grassos atribuint-ho a una falta de voluntat.
Pensar que patir obesitat és producte de la vagància és un error. Més enllà de l'aparença física, invisibilitzem les condicions econòmiques, culturals, genètiques, educatives i psicològiques. També obviem els trastorns hormonals, emocionals, endocrins o del son. A més, patir obesitat no implica ser una persona insana.
Alguns testimonis denuncien tractes discriminatoris a les consultes mèdiques...
Els professionals sanitaris ens hem de revisar, perquè de vegades discriminem o estigmatitzem certes característiques de persones que venen a buscar ajuda. Primer de tot el pacient ha de ser tractat amb respecte, confiança i empatia, i cal mirar de comprendre la seva realitat.
Explica que es tracta d’una malaltia multifactorial. El tractament també ho hauria de ser?
L'evidència científica demostra que amb una bona alimentació i fer exercici no n'hi ha prou. El tractament ha de ser multidisciplinari i ha de preveure una feina conjunta del pacient amb nutricionistes, entrenadors personals, psicòlegs, psiquiatres, endocrinòlegs i digestòlegs, i tants professionals com calgui.
La salut mental s’ha convertit en una preocupació social, especialment després de la pandèmia. Com incideix en les persones amb aquesta condició?
Té una afectació enorme, i fins ara s'havia deixat de banda. Si ignorem els sentiments i les emocions, l'autoestima o la discriminació que pateix el pacient en el seu entorn, perjudiquem el seu tractament i benestar.
Patir obesitat pot desenvolupar trastorns de la conducta alimentària (TCA)?
Hi ha aspectes psicològics estretament vinculats a la malaltia, i la línia que els separa dels TCA és molt prima. El trastorn per afartament, com també la depressió o l'ansietat, pot derivar en obesitat.
Hi ha una pressió per estar prim?
La societat ens empeny a estar prims. Més enllà dels ideals de bellesa, s'associa l'èxit o el poder amb aquesta condició. Per aquest motiu, quan ens n'allunyem ens sentim fracassats. ●
Multifactorial “El tractament ha de ser una feina conjunta entre el pacient i diferents especialistes”