La Vanguardia (Català-1ª edició)
Aprovaries la selectivitat en una altra comunitat?
Les proves comparteixen bona part del temari, però es presenten amb diferents graus de competencialitat
La resposta hipotètica al titular d'aquest article és afirmativa. La majoria dels estudiants d'una comunitat superarien els exàmens d'una altra autonomia perquè comparteixen els mateixos plans d'estudi mínims (més del 50% del currículum comú) i els exàmens s'elaboren en funció d'una ordre ministerial que determina les característiques, el disseny i el contingut de l'avaluació. Els exàmens els aproven en totes les comunitats més d'un 95% dels estudiants.
Tot i això, els exàmens són els mateixos en totes les comunitats autònomes? No, a cada autonomia les conselleries educatives i les universitats dissenyen les seves pròpies proves perquè responen al seu sistema educatiu, amb els seus objectius d'aprenentatge.
I l'avaluació respon a la manera com s'ha estudiat el batxillerat en aquella comunitat. Per això, un hipotètic canvi d'estudiants entre comunitats provocaria més aviat perplexitat davant la manera de ser preguntats.
La Vanguardia ha compartit amb diversos professors els exàmens de física, química, biologia i matemàtiques, que són les matèries que més ponderen en els graus de Ciències de la Salut i Ciències, amb les notes de tall més altes. Són els exercicis d'aquesta ABAU d'algunes comunitats: Andalusia, les Balears, Catalunya, Galícia, Madrid i la Comunitat Valenciana. I, sense l'objectiu de ser una anàlisi comparativa científica, han acceptat fer unes primeres impressions.
“A Andalusia no entra la teoria de la relativitat, però a Madrid i València, sí, perquè l'han incorporat a la part del currículum que els correspon dissenyar”, destaca Antonio Pérez, professor de física a l'institut Sierra Lluna, del Campo de Gibraltar. “Personalment crec que és una equivocació perquè és la base de la física moderna”, explica aquest professor, premi Educa Abanca, que té el canal Antonioprofe.
Passa el mateix en química. “En algunes autonomies els estudiants s'han d'aprendre la taula periòdica, com a Madrid, Andalusia, Galícia i València, i en d'altres els exàmens ja proporcionen la fórmula (Catalunya o les Balears), indica Eduard Cremades, professor de química a l'escola Virolai, de Barcelona. “A Catalunya hi ha més exercicis d'energia de les reaccions químiques, que no sol caure mai a Andalusia”, diu Pérez.
Una cosa tan simple com la longitud de l'examen mostra també el plantejament de l'avaluació. Els exàmens de física de Galícia o Madrid ocupen dues pàgines. Els de Catalunya s'estenen fins a vuit, i un dels problemes presentats ocupa tres quartes parts d'un foli.
“Això és així perquè cada problema es contextualitza amb una situació real –virus, vacunes o incendis– i perquè és més competencial”, indica Antònia Santiago, professora de física de l'institut Sant Andreu de Badalona. “La informació que donen i el tipus de resposta que exigeix obliga l'estudiant a mobilitzar diferents conceptes”, indica José Luis Touron, també docent de Física al Virolai.
S'avalua així amb més profunditat. Tot i això, perjudica els alumnes amb trastorns d'aprenentatge com dislèxia o TDAH. “Ara se'ls dona mitja hora més, però s'han d'esforçar més a saber què els pregunten”, reflexiona Sandra Entrena, directora del Virolai. La dificultat baixaria si la poguessin “escoltar” o poguessin utilitzar altres mètodes; això no influeix la resta dels alumnes, perquè el que importa no és si l'alumne entén l'escrit, sinó si s'ho sap.
En algunes autonomies més que en d'altres es presenta l'examen per blocs i anunciant què es preguntarà. El tema... “Si ho estableixes per blocs, com passa a Andalusia –planteja Pérez–, l'alumne pot estudiar pensant a aprendre's molt bé dos blocs i no tots quatre. S'estudien el que correspon a gravitació i òptica, per exemple, i deixen la resta de banda. De manera que pot treure un excel·lent sabent la meitat que un altre alumne, excel·lent en tota la matèria”.
Passa una cosa semblant en biologia. “No són el mateix preguntes tancades, tipus test, relacionar
La taula periòdica surt a Madrid, Andalusia, Galícia i València, però no a Catalunya
una llista amb una altra, que són plantejaments memorístics, que identificar la fase de cicle cel·lular en un gràfic que t'indica la quantitat d'ADN”, diu Entrena. “Tot el que comença per ‘defineix' o ‘enumera' o que demana les ‘parts de' és més fàcil de contestar que argumentar ‘sobre el creixement de reproducció els 90 minuts i les 3 hores d'un bacteri (Clostridium botulinum) que prolifera en aigües càlides i estancades amb baix contingut d'oxigen'”.
En matemàtiques no hi ha grans diferències entre comunitats, segons Alba Pros, professora de la mateixa escola. Potser en el que s'anomena “optimització”, perquè els exemples no sempre són sobre el que s'ha estudiat a classe (miralls, casetes), i el canvi d'escenari de vegades desconcerta.
Això també ha passat en física. Els estudiants s'han queixat de la dificultat malgrat que no se'ls ha preguntat res que no entrés al temari o que no haguessin fet a classe. “Els costen les deduccions d'expressions, que requereixen més maduresa matemàtica”, apunta Santiago.
En tot cas, respecte a les diferents PAU, els professors comparteixen una mateixa afirmació, al marge de tàctiques i estratègies, o comparacions territorials: treus una bona selectivitat si segueixes un bon batxillerat. ●