La Vanguardia (Català-1ª edició)
Europa aplica fórmules dispars per desembussar les autopistes França, Alemanya, el Regne Unit i Itàlia aporten solucions variades a un problema comú
L'eliminació dels peatges, la recuperació de l'activitat en molts àmbits –incloent-hi el laboral i el turístic–, l'aclaparadora hegemonia del transport de mercaderies per carretera, la persistència del dèficit històric d'alternatives en transport públic i, per descomptat, una molt millorable gestió del trànsit són alguns dels factors que, fatalment combinats, han portat l'AP-7, el principal corredor viari de Catalunya, a una situació límit.
Una creixent convicció de falta de solucions a curt termini s'ha estès entre les autoritats competents, que no han sabut avançar-se preventivament a una situació anunciada des de fa anys. Les retencions, les llargues cues, en definitiva el col·lapse o una cosa que s'hi assembla molt, han passat a formar part de la normalitat diària. Són incidències que es repeteixen cada cap de setmana i que s'agreugen durant les grans operacions de sortida i tornada a l'àrea metropolitana de Barcelona –el que pugui passar d'aquí uns dies amb motiu de la revetlla de Sant Joan causa un autèntic pànic– i que pateixen diàriament –i això és el més dolorós– desenes de milers de persones que van i venen dels seus llocs de treball.
Enterrar a les autopistes nervis, paciència, hores improductives i molts diners. Un fet diferencial català? La Vanguardia ha volgut saber si en realitat aquest és un mal generalitzat als grans països europeus a través de l'experiència dels seus corresponsals a París, Londres, Berlín i Roma. A tall de resum, cal admetre que absolutament ningú no es deslliura dels embussos, per bé que en molts casos el desenvolupament de les noves tecnologies ja serveix per millorar la gestió del trànsit i pal·liar els efectes de la congestió.
Gairebé tots els països desenvolupen, amb recursos propis i també amb l'aprofitament de fons europeus, projectes de carreteres intel·ligents, una solució que en un futur més pròxim del que sembla permetrà gestionar molt més efectivament el trànsit rodat i dotar el sistema d'autopistes i autovies de la màxima connectivitat i de més flexibilitat, fent servir fins i tot instruments predictius.
Mentre les smart roads no siguin una realitat consolidada, a Espanya i a la resta d'Europa caldrà anar apedaçant el problema i reobrint debats que no han quedat mai resolts, des del dels límits de la velocitat al de la conveniència d'aplicar sistemes de peatge directes o indirectes, debats que els diferents països han afrontat triant opcions molt diverses. En el cas de l'AP-7, habilitar alguns carrils addicionals o contractar un servei de grua per retirar vehicles avariats són mesures parcials que han de contribuir a millorar la situació.
Els estudis Inrix Research sobre Trànsit Global que es publiquen cada any no deixen Espanya en molt mal lloc pel que fa al temps perdut pels automobilistes. En l'últim rànquing, elaborat amb dades del 2021, Barcelona i la seva àrea d'influència, fins i tot sent la zona més congestionada d'Espanya, amb una mitjana de 48 hores a l'any perdudes en embussos, ocupa només la posició 93 d'una llista mundial d'un miler de ciutats que encapçalen Londres (148 hores), París, Brussel·les, Moscou, Nova York, Chicago, Roma, Bogotà, Palerm i Istanbul. ●
L’àrea de Barcelona és la més saturada d’Espanya en un rànquing global en què ocupa la posició 93