Només dues autopistes de peatge en tot el país

Els britànics tenen la mentalitat que les carreteres han de ser de franc, el mateix que la medicina pública, i en tota la xarxa viària del país només hi ha dues autopistes de peatge. Una és la circumval·lació de Londres (M25) quan travessa el riu Tàmesi, i l'altra és un tram de l'M6 entre Birmingham i Manchester, com a alternativa a l'M1, sovint col·lapsada de trànsit. A més d'això, prop d'una vintena de ponts cobren per fer-los servir, tant en rutes principals com en secundàries (excepte a Escòcia, on són de franc des que el Govern nacionalista de l'SNP està al poder).

Igual que fan cua estoicament sota la pluja a les parades d'autobús, els britànics aguanten sense immutar-se els monumentals embussos que es munten amb regularitat a les autopistes, sovint sense necessitat ni tan sols que hi hagi hagut accidents. N'hi ha prou amb les constants reparacions i obres de millora en un sistema de carreteres que ha quedat antiquat, incapaç d'absorbir tot el trànsit que té.

No hi ha cap debat públic sobre la imposició de peatges addicionals que al Govern li seria molt difícil de justificar i contribuirien a agreujar les retencions. Però, en canvi, sí que són molt polèmics els que des de fa anys aplica l'Ajuntament de Londres. Primer van ser per entrar amb vehicles privats al centre de la ciutat ( congestion charge), i des de l'octubre es van ampliar a la circulació amb cotxes o camions de vella generació (considerats més contaminants) dins d'una zona molt àmplia que inclou barris dels suburbis on viuen milions de persones (ULEZ, o Ultra Low Emissions Zone). La penalització és d'uns 14 euros al dia, que, sumada als impostos i revisions periòdiques (i ara al cost del dièsel i la gasolina), fan que tenir un automòbil s'hagi tornat molt onerós.

L'alcalde de Londres, Sadiq Khan, vol imposar encara més peatges per reduir el trànsit a la capital anglesa, que ha tornat gairebé als nivells prepandèmia, però la inflació i la crisi del cost de la vida estan donant ales que un sector important del Partit Conservador s'oposi a polítiques mediambientals que fins ara es beneficiaven del consens, com la total eliminació de les emissions de gasos hivernacle per a l'any 2050. Fins ara, el primer ministre Boris Johnson s'ha mantingut ferm en defensa d'aquest objectiu, però la seva debilitat política després de la moció de censura pot obligar-lo a fer concessions en el tema. ●