Un gerani al cap

Em diuen les estilistes de TV3, amigues de sempre: “Si vols, tu vine amb un gerani al cap!”. O bermudes. O camisa descordada. O escot generós: si ets tertulià o convidat, pots anar als platós de TV3 com et vingui de gust. És cosa teva. Les estilistes de la casa no et diran res de res.

Les estilistes de vestuari de TV3 tenen encomanada una sola missió: que els conductors i presentadors de TV3 apareguin en pantalla amb un aspecte grat i que no distregui del que ens estan informant. És tot.

Patrícia Plaja, consellera portaveu del Govern de la Generalitat de Catalunya, es va presentar a Els matins de TV3 amb un atractiu i estival escot. Per la seva manera de moure’s, algú a realització va interpretar que Plaja se sentia incòmoda. I va demanar de corregir-li l’escot. Va ser una interpretació tan benintencionada com abusiva: un escot en televisió no és mai massa profund després del que Rocío Jurado va lluir a TVE fa mig segle! Però això només ho sabem els que tenim una edat i memòria.

Ningú no va denunciar llavors que la Jurado estigués sexualitzada, però sí que molts l’haurien tapada amb un mantó de Manila per protegir-nos als espanyols de la nostra pròpia libido, esclar. L’escot de Plaja ha estat un escot domèstic i reposat, d’estar per casa i políticament correcte (no sé si del gust del jerarca Lluís Salvadó), un escot del tot intranscendent si no hagués passat pel retoc ulterior. Requerida per realització, l’estilista Maribel va irrompre al plató armada amb dues agulles, i amb admirable perícia i celeritat va apujar el relaxat escot en els vint segons d’una pausa.

A la tornada al directe havia desaparegut tot indici de volumetria binària. Plaja va deixar maniobrar la Maribel sense badar boca. Hores més tard va publicar un comunicat per aclarir que ella no havia demanat res de res (ai, quina llàstima no haver-ho dit quan vas veure arribar les agulles, Patrícia!).

“No m’estranya que passin aquestes coses a TV3”, vaig sentir a la tarda a un tertulià a La Sexta: esclar, ara toca abonar la mala fama de TV3 (que, per cert, seria molt fàcilment reversible amb més pluralisme). En definitiva, l’incident dels pits ha donat bon joc a les unes i les altres. Jo em quedo amb les amigues estilistes: “Per a nosaltres, l’únic pecat és el moiré: aquí no ens vinguis amb ratlletes i quadrets petits. Però si et ve de gust, vine amb un gerani al cap”. – @amelanovelac