La Vanguardia (Català-1ª edició)
#NotAllMen com a excusa
Els experts avisen que l’ús de l’etiqueta ‘No tots els homes’ és una mostra de falta de responsabilitat masculina davant el masclisme i una reacció davant l’‘amenaça’ del feminisme
Cada vegada que surt a la llum un nou cas de violència de gènere, en una de les moltes variants, les xarxes socials s’omplen de missatges de repulsa, però també de respostes que excusen el comportament amb el hashtag #NotAllMen (No tots els homes). L’etiqueta, emprada majoritàriament pels homes, s’utilitza amb l’aparent bona voluntat de justificar que són una minoria els que porten a terme els comportaments més extrems del masclisme, però els experts avisen que realment denota falta de responsabilitat masculina.
“És una mostra de reacció antifeminista”, apunta la sociòloga Beatriz Ranea, que, a més a més, és autora del llibre Desarmar la masculinidad. Ranea considera que l’ús del hashtag és una reacció de “molts homes” que se senten interpel·lats pel feminisme però que, en lloc d’emprendre un camí de reflexió i de reconèixer que “vivim en una societat masclista”, s’emparen amb aquest “no tots” per “eludir la responsabilitat masculina”.
“Els homes estan absents de tot el que és la crítica de la desigualtat”, sentencia el forense i exdelegat del Govern per a la Violència de Gènere, Miguel Lorente. Per això, l’expert assegura que, malgrat que l’ús de l’etiqueta pretén ser una “aparent crítica” a actituds masclistes, el que denota realment és “falta de compromís” per part dels homes que la utilitzen. Lorente qüestiona que aquests homes, en lloc de sentir-se implicats i compromesos, es consideren “assenyalats” i lamenta que es limiten a “defensar la seva posició social”.
Tots els experts consultats coincideixen que l’ús de l’etiqueta no és més que una mostra d’androcentrisme, “de fer que tot giri al voltant dels homes i tornin a ser ells els protagonistes”, apunta Ranea. Per la sociòloga, és evident que no tots els homes reprodueixen de manera directa o conscient actituds masclistes, però també ho és, explica, que tots som socialitzats en el masclisme, i és per això que considera que, en lloc de reivindicar que “no tots fem això”, l’actitud hauria d’estar encaminada a pensar què podem fer per transformar-ho entre tots.
Pel sociòleg i expert en masculinitats Joan Sanfélix, l’etiqueta és “molt exemplificativa” de la “posició reactiva” dels homes, que se senten “atacats” però també “sense nord” pel camí que està prenent el feminisme. Sanfélix puntualitza que no tots els homes desenvolupen les parts “més nocives del model més tòxic de la masculinitat”, però considera que la majoria, “per acció o omissió”, acaben reproduint l’escenari que fa possible que això sigui així: amb passivitat que fomenta que el sistema patriarcal es perpetuï. I apunta que els homes no posen en dubte el sistema perquè els beneficia.
“No són tots els homes, però el que sí que ens diuen les dades és que totes les dones han patit conductes masclistes, sexistes, discriminació...”, assenyala Beatriz Ranea. La sociòloga creu que, en lloc de sentirse amenaçats, el camí ha de ser convidar a la reflexió del rol que poden tenir ells fent-se càrrec de tot això en lloc de tirar “pilotes fora”. I no rebre el contingut feminista com una amenaça, sinó com una crida a l’acció a favor de la transformació cap a altres masculinitats.
La investigadora de la UOC i activista Lidia Arroyo apunta que l’ús del hashtag es va desvirtuar després de l’explosió del #MeToo (que va denunciar l’assetjament i agressions sexuals), i per això creu que s’ha de reconduir per evitar que sigui aliat de veus conservadores. Considera que es podria millorar amb un #NotMe (no violent a les dones) perquè deixi de complir amb els “estàndards heteropatriarcals”.
Totes les fonts consultades coincideixen a apuntar que l’ús d’aquest hashtag denota falta d’empatia. I Miguel Lorente afegeix que evidencia una “absència de la realitat”. El forense explica que, quan es diu que el 95% dels assassinats de tot el planeta són comesos per homes, no s’està dient que tots els homes siguin assassins. Però sí que s’apunta que hi ha un problema molt greu que és el de la violència i que la seva pitjor expressió, que és l’homicidi, és comesa per homes. I lamenta que ells no se sentin compromesos i es limitin a dir “Jo no soc masclista, no soc maltractador”. Per l’expert, #NotAll
Els experts creuen que l’ús del ‘hashtag’ és una mostra d’androcentrisme: l’home al centre
El repte és arribar als homes “sense sentiment de culpa” perquè vegin que el masclisme els perjudica
Men és una manera de situarse al marge del problema quan “ni podem evadir-nos-en ni n’estem al marge”.
Segons Ranea, quan els homes se senten interpel·lats poden comprendre des del punt de vista de l’empatia i de la justícia social o poden interpretar aquesta interpel·lació com una amenaça. Per la sociòloga, la proposta del feminisme és convidar a la reflexió i a l’acció. Amb tot, té seriosos dubtes que xarxes com Twitter siguin el lloc per debatre sobre aquest tema, perquè no és un lloc “propici per al diàleg” i considera més important fer pedagogia a fora. La mateixa importància d’incidir en la pedagogia assenyala Sanfélix, que advoca per arribar als homes sense sentiment de culpa i per intentar fer-los veure que el masclisme és una qüestió estructural. I una manera és fer-los veure que el model de masculinitat tradicional és nociu per a ells és mostrar-los que també moren per aquestes lògiques patriarcals que, paradoxalment, els beneficien.
Ranea lamenta que “és més complicat” per als homes veure que perjudica perquè es perden privilegis”. ●