Enlluernador tancament amb els Chemical Brothers

Maria Arnal i Marcel Bagés protagonitzen un dels concerts més espectaculars del festival amb l’estrena d’‘Hiperutopia’

Com és tradició, la nit de dissabte–matinada de diumenge és la protagonista de la intensitat hedonista de la baixada del teló del Sónar. Per a aquest esdeveniment, el Sónar de Nit tenia desplegada artilleria pesant perquè aquest retorn a la normalitat sonarística fos plena. En aquest sentit, alguns dels dj més destacats hi tenien sessions programades, com Charlotte de Witte, The Blessed Madonna, Eric Prydz o Helena Hauff.

Però pel que fa a les qüestions musicals del directe, l’atenció del Sónar de Nit estava centrada en l’artista i música Arca, una creadora habitual del festival i que aquest cop s’estrenava en aquesta franja horària, i a més amb material musical nou i xou d’estrena.

Tot i així, els britànics Chemical Brothers n’eren sens dubte els protagonistes principals. Feia més de cinc anys de la seva última presència al Sónar i ahir a la nit van oferir un gran espectacle, i mai millor dit, perquè el xou que va començar a dos quarts d’onze de la nit va ser majestàtic en molts sentits. Aquesta vegada i més que mai, la música generada, manipulada i interpretada per Tom Rowlands i Ed Simons estava íntimament lligada amb el grandiós muntatge en viu produït pels artistes visuals Adam Smith i Marcus Lyall. La matèria primera que van oferir va començar amb Block rocking beats i es va prolongar durant una hora i mitja, tot recorrent el seu ampli repertori, amb només un parell de parades al seu últim àlbum No geography. Una sessió retinguda a la memòria i a la retina.

Però abans d’arribar a l’espai de la Fira Gran Via II, l’homòleg de Montjuïc havia allotjat en horaris més assolellats un parell de

■

D4TA.

Àlex GarcPa