La Vanguardia (Català-1ª edició)
‘L’adversari’ de Julio Manrique obrirà un Temporada Alta amb 18 nous muntatges
La fórmula del festival Temporada Alta per rebatre el descens d’assistents als teatres és la mateixa que la utilitzada per fer front a l’impacte de la pandèmia al sector escènic: divuit noves produccions pròpies i coproduccions, sis de les quals, internacionals.
La 31a edició del certamen d’arts escèniques començarà el 7 d’octubre amb una adaptació dirigida per Julio Manrique i interpretada per Pere Arquillué i Carles Martínez de L’adversari, la primera novel·la de no-ficció de l’escriptor francès Emmanuel Carrère que, segons el director teatral, explica “un cas que fa preguntar-te moltes coses”. Després d’aquesta obra, desfilaran espectacles firmats per noms com Angélica Liddell, Christiane Jatahy, Ute Lemper, Jordi Casanovas o Juana Dolores, en una programació que s’allargarà fins al 12 de desembre i que en total tindrà un centenar de propostes, incloent-hi les de dansa, les circenses, les instal·lacions i els concerts.
Encara que soni redundant, el cicle farà “especial èmfasi en la creació contemporània”, segons va assenyalar Salvador Sunyer, director del festival, a la presentació dels seus nous títols. La intenció és que tots “tinguin opcions de sortir fora” i, seguint la línia dels últims anys, després girin per molts escenaris.
Entre les coproduccions internacionals, consten la francesa
Caridad de Liddell; la portuguesa Depois do silêncio, en què Jatahy barreja cinema i teatre; l’argentina Petróleo, en què quatre actrius interpreten miners atrapats en un pou; el concert de jazz d’Ute Lemper amb la Gio Symphonia; el laboratori The bluebird call de Mal Pelo, i Viatges de Cabosanroque, que parteix dels relats de Viatges i flors de Mercè Rodoreda.
Però en la seva aposta per “incentivar la creació escènica local” i internacionalitzar-la, el cicle estrenarà nou coproduccions catalanes. És el cas de HIT ME IF
I’M PRETTY o Vladimir Maiakovski es va suïcidar per amor, en què la poeta emergent Juana Dolores tracta la violència i l’amor, o de la comèdia que retrata la relació entre una mare i una filla de
Tocar mare, amb text de Marta Barceló i direcció de Jordi Casanovas. A Moriu-vos, la companyia Cultura i Conflicte reflexiona sobre el paper de la gent gran en la societat, i La gran farsa, de Santiago Fondevila i Ramon Simó, jutja el sistema en què vivim, un to reivindicatiu que conserva Instruccions per fer-se feixista, la traducció del text de Michela Murgia. En aquest sentit, Sunyer va demanar al món artístic “que intentés de fer coses no políticament correctes”.
El 31è Temporada Alta també celebrarà, per dotzè any consecutiu, el Torneig de Dramatúrgia. Una altra de les dinàmiques que continua en el certamen és l’avançament de la coproducció d’obres que s’estrenaran la temporada següent. Hi estan treballant La Veronal, El Eje i Sergio Boris, el col·lectiu Las Huecas, i Nao Albet i Marcel Borràs. Al cap i a la fi, l’exemple que la recepta funciona és que més de 30 muntatges fets en edicions anteriors del festival continuen girant, segons va determinar el seu director. ●