La Vanguardia (Català-1ª edició)
Final d’etapa al Palau de la Música
Mariona Carulla acaba el seu tercer i últim mandat com a presidenta de l’entitat
Final d’etapa al Palau de la Música Catalana. Mariona Carulla serà rellevada aquesta setmana del càrrec de presidenta de la Fundació per l’empresari Joaquim Uriach, la candidatura del qual ha estat avalada per 210 socis de l’Orfeó Català, sense que s’hagi presentat cap oponent. L’empresària i economista ha renovat dues vegades el mandat i ha ocupat el càrrec durant tretze anys: els anys post Fèlix Millet, els del rescabalament econòmic i moral de la institució, els de l’arribada constant de primeres figures de la clàssica, els de la internacionalització de l’Orfeó... Anys que coincidien amb el procés i les banderes independentistes per Sant Esteve.
Mariona Carulla Font (Barcelona, 1944) fa balanç d’aquest període –“He calculat que una sisena part de la vida l’he dedicada a presidir el Palau”– i conclou que el cas Millet va ser “una oportunitat que ens va permetre renovar la confiança de la gent”. “Amb un frau com aquell, amb partits polítics pel mig, no era fàcil que el Palau se’n pogués sortir sense perdre la credibilitat i estima de la gent. Ho vam lluitar”.
La vicepresidenta del Palau amb Millet, cridada a declarar als tribunals i també a respondre preguntes al Parlament –“Aquell primer any de presidència van passar coses molt angunioses, vaig haver de dir als 120 patrons del Palau que havien de cessar!”–, va participar en la renovació de l’Orfeó, que estava “totalment abandonat”, i del canvi de gestió de l’entitat.
“Calia unificar les quatre entitats (fundació, consorci, associació i Cor de Cambra) que funcionaven per separat, cosa que facilitava a Millet poder portar comptabilitats paral·leles i desviar diners. La fundació única –indica– és una bona fórmula per a una entitat complexa com aquesta: Orfeó, mecenes i institucions públiques en són agents principals i tots se senten guanyadors”.
Carulla es mostra orgullosa de la injecció pressupostària que va rebre l’Orfeó i les classes i els bons directors d’orquestra que es van posar al seu abast. “És el que els dona estímul i avantatge. L’Orfeó és l’origen de tot. L’Orfeó sense el Palau no hauria arribat a les acturiment seu, confessa: algú que tingués una continuïtat i estimés la casa. I ho ha dit obertament. “Una de les coses que sempre he fet és dir la veritat, encara que de vegades sigui una mica naïf”, somriu. La seva filla, l’empresària Mireia Tomàs Carulla, serà la sisena vocal de la nova Junta, cosa que li va sorprendre però també li va agradar. “La meva família hi ha estat sempre: el meu pare, la meva mare, després jo i ara la meva filla”.
Carulla planeja continuar ocupant-se de la vicepresidència de la Sagrada Família i la presidència del concurs Maria Canals. L’últim que ha impulsat al Palau ha estat el pla per tenir una oficina a Via Laietana. “Però que l’Ajuntament retiri la doble direcció complica els accessos. A més, Laietana va néixer per unir Casc Antic i Eixample, i va ser tot un encert”. ■
“El cas Millet va ser una oportunitat, ens va permetre renovar la confiança que la gent tenia en el Palau”