La Vanguardia (Català-1ª edició)
El reinventor de l’escultura
Diu la llegenda, o més ben dit Giorgio Vasari, que els amics Donatello i Brunelleschi van discutir a causa d’un Crist quan eren joves. El primer va mostrar al segon un crucifix que acabava d’esculpir, i l’autor de la famosa cúpula de Florència no es va resistir a criticar-lo, acusant-lo d’un realisme excessiu: “Sembla que hagis posat un camperol a la creu”, li va etzibar. Com a conseqüència, Donatello el va desafiar: “Agafa un tros de llenya i fes-ho tu”. Al cap de dos anys, Brunelleschi el va convidar a casa a sopar. Quan li va obrir la porta, Donatello va topar cara a cara amb un Crist de proporcions perfectes (els braços oberts mesuren el mateix que l’alçada). Va quedar tan sorprès que va deixar caure a terra els ous que portava per cuinar.
Aquelles dues obres no van sortir mai de Florència, i són una en una punta i l’altra a l’altra punta de la ciutat. La primera es pot veure a la basílica de la Santa Croce, mentre que la segona presideix una capella a Santa Maria Novella. Ara, més de 600 anys després, s’han ajuntat per primera vegada a l’exposició Donatello, el Renaixe
Obres mestres
Sota aquestes línies, el ‘David’ c_eat a`j j_onx ye i la ‘zadonna {ayyi’| al costat, la ‘za_ia za}dax lena ~enitent’ la ~}ina sex }ent, els c_istos de Donatello i _unellesci ment, amb què Florència vol posar el dia i reivindicar l’obra d’un dels seus grans artistes. Primer, a la seva pròpia ciutat amb l’exposició que a partir del setembre viatjarà a Alemanya, i a principis del 2023, al Regne Unit, concretament al Staatliche Museen de Berlín i al Victoria and Albert Museum de Londres, col·laboradors de la mostra. Però també a la mateixa Itàlia, on s’ha creat una ruta amb 16 etapes i més de cinquanta obres repartides per tota la regió de la Toscana per descobrir el creador que va revolucionar l’escultura, pioner amb Brunelleschi de l’edat moderna de l’art.
Nascut el 1386 i mort el 1466, no hi ha cap efemèride per rememorar Donato di Niccolò di Betto Bardi, més conegut com a Donatello. “No és necessari esperar als aniversaris per abordar temes tan importants”, argüeix el professor de la història de l’art Francesco Caglioti, considerat el màxim expert en l’artista i comissari de la mostra. “Ell és importantíssim, i no havia gaudit mai del tractament que es mereix: fins ara se li havien dedicat molt poques exposicions –tres en gairebé 150 anys–, i cap no havia estat concebuda amb l’amplitud necessària”, assenyala.
Així doncs, Itàlia ha decidit fer justícia a una de les seves figures més determinants. “Se’l pot considerar un símbol de l’art occidental, l’artífex d’una revolució que va sacsejar els fonaments de la
manera de crear”, destaca Caglioti. Ara s’han donat les circumstàncies necessàries per reunir les seves principals obres, procedents tant de Florència com d’altres llocs d’Itàlia i de museus internacionals. És el cas del Louvre, el Metropolitan de Nova York o la National Gallery. “És una exposició impossible, la més completa i exhaustiva”, apunta Arturo Galansino, director general de la Fundació Palazzo Strozzi, seu de la mostra amb el Museu del Bargello. Integrada per gairebé 130 peces pròpies i d’altres d’artistes que el confronten, des de Brunelleschi fins a Masaccio, Andrea Mantegna, Giovanni Bellini, Rafael o Miquel Àngel, reuneix també algunes obres que per primera vegada surten