La Vanguardia (Català-1ª edició)
Cucurella delata l’extraviament del Barça
El periodista Fabrizio Romano assegura a Twitter que el Manchester City enviarà al Brighton una oferta per Marc Cucurella, 23 anys, lateral esquerre, exjugador del Getafe i de l’Eibar, internacional en totes les categories de la selecció espanyola, forjat des dels 14 anys a la Masia i rebutjat al primer equip, on no se li va concedir la mínima oportunitat. Respecte a Fabrizio Romano cal dir que és un dels productes més afinats en els nous temps del periodisme, un influencer a escala mundial que s’ha guanyat fama d’infal·lible en el procel·lós territori del mercat de fitxatges.
Romano, 29 anys, té 8,7 milions de seguidors a Twitter, 6,5 milions a Facebook i 8 milions a Instagram. És la versió europea del nord-americà Adrian Wojnarowski, el famós caçafitxatges de l’ESPN. No hi ha ningú més precís per anunciar un traspàs a l’NBA que Wojnarowski. El mateix passa amb Fabrizio Romano en el futbol. Quan estampa el seu conegut “Here, I go” a les xarxes socials, és que el fitxatge va a missa. Ara per ara no ha dit que Cucurella fitxi pel City, però el seu avís indica que l’operació ha començat.
L’ascensió de Romano ha estat tan meteòrica com la de Cucurella, que no ha passat inadvertida per ningú, excepte pel Barça. El club que el va ensinistrar haurà de conformar-se amb les successives engrunes que deixarà el rastre del jugador català al mercat internacional.
El Barça el va cedir a l’Eibar el 2018 i un any després al Getafe, que finalment va adquirir Cucurella el 2020 per 11 milions d’euros. El següent salt va ser immediat. El Getafe el va traspassar al setembre al Brighton per 18 milions. Es comença a especular amb la xifra que oferirà el Manchester City, situada entre 40 i 50 milions d’euros.
Cucurella il·lustra l’estranya deriva del Barça l’última dècada. No li van veure les possibilitats que altres equips li han concedit, amb una resposta impecable del jugador. En molts aspectes, Cucurella és el típic futbolista obligat a desmentir els prejudicis que pesen sobre ell: no era prou bo per jugar al Barça, el seu sostre només donava per estabilitzar-se en equips com l’Eibar, no disposava dels recursos defensius per funcionar com a lateral esquerre, ni dels ofensius per establir-se com a extrem esquerre.
La realitat s’ha imposat, o l’ha imposada un futbolista que ha destacat per on ha anat, amb tota mena de sistemes, entrenadors i competicions. Mendilibar li va treure espurnes a l’Eibar. Es va fer indispensable en l’aspre Getafe de Bordalás i en cap moment no es va guanyar l’etiqueta de jugador brut. Al Brighton va arribar amb la lliga iniciada i no va trigar a convertir-se en una bandera de l’equip.
Aquest jugador intens, ràpid, el que més accions d’esforços repetits protago
No va merèixer una ullada al primer equip del club que el va ensinistrar a la Masia
nitzava a la Lliga espanyola, infatigable, astut per tirar diagonals i arribar a posicions de gol, amb un look que val or –Cucurella és el somni fet futbolista d’un dibuixant d’Els Simpson–, no ha merescut una ullada al primer equip del Barça, on sobren poques coses i especialment laterals esquerres.
El Barça està en la fase en què es temen com a un dimoni els refredats de Jordi Alba. Ni té substitut ni s’ha compromès la seva titularitat. Arribat el moment, el Barça va preferir viure arran de l’abisme en una posició crítica o fitxar jugadors poc provats com Junior Firpo –20 milions– abans que explorar les possibilitats d’un jugador format a la Masia i que esbotza portes per on passa. Si hi ha un cas que explica els desvaris del Barça i la perplexitat que provoquen, és el de Marc Cucurella.