La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Barça imposa la seva llei
El vigent campió venç el Kiel i optarà a ser el primer equip que revalida corona a la ‘final four’; el Kielce serà l’últim obstacle per a l’onzena Champions
Canvien els gestors, els responsables tècnics, els jugadors i els temps, però en el Barça d’handbol perduren dos elements identitaris: el compromís, traduït en una intensitat i una lluita “innegociables” –com deia Xavi Pascual–, i l’estil de joc d’alta velocitat. Aferrat a aquesta idiosincràsia conreada durant tants anys, el renovat Barça de Carlos Ortega s’ha plantat a la finalíssima de la Champions a la recerca de l’onzena corona. Després de derrotar amb ofici i esforç el Kiel –la primera vegada que el guanya a la final four–, els blaugrana volen ser els primers que revaliden ceptre a Colònia. Ningú no ho ha aconseguit abans.
Ho tenen entre cella i cella els 17 d’Ortega, que a les parets de la Ciutat Esportiva de Sant Joan
Despí van penjar cartells amb una foto de la plantilla fent pinya i el lema “Fem història. Siguem els primers a repetir a Colònia”. I així ho van començar a fer en el primer acte contra un Kiel sempre perillós i competitiu, encara que no disposés de dues peces bàsiques com Pekeler –MVP de la final del 2020 i millor defensor aquesta temporada– i Sagosen, el seu millor jugador d’atac –set gols en aquella fatídica final–.
Momir Ilic, tècnic dels Zebres, ha suplert aquestes baixes tan notables amb la fortalesa en el 6:0 que posen Wiencek i Weinhold –a més del repescat Myrhol als 40 anys–, i amb la batuta del playmaker Zarabec i l’etern Duvnjak. Així, aquest Kiel, que es regenera com la serp, va començar a picar amb acarnissament amb les connexions amb els dos pivots, que sumaven nou gols en el descans i posaven els primers avantatges – mínims d’un gol– fins al primer quart d’hora (9-8 als 15m).
Va ser en aquell moment quan el Barça, que s’havia mantingut enganxat al marcador sense perdre la calma, va poder tancar millor la defensa, recuperar pilotes i córrer més per posar el primer avantatge, que va trigar 17 minuts, el 9-10 d’Aleix Gómez. L’extrem de Sabadell va ser el gran artífex de la revolució blaugrana amb els seus 12 gols, a un de la millor marca històrica de Juanín García del 2010. Els seus 7 gols al primer temps i els 4 de Mem van permetre al Barça arribar a gaudir de dos de renda (17-19) i anar al descans amb un esperançador 18-19.
Després del pas per vestidors,
Aleix Gómez, amb 12 gols, i Pérez de Vargas, amb 7 parades a la segona part, van ser els millors
La solidesa defensiva del Barça, que va deixar en 12 gols el Kiel després del descans, va ser clau
l’equip d’Ortega es va disparar com un dièsel que va agafant velocitat de creuer. En aquesta conversió en un equip més sòlid i eficient hi va tenir molt a veure Gonzalo Pérez de Vargas. Si en el primer temps el duel de porters no va ser decisiu (tres parades cada un, tots dos amb un pobre 14% d’encert), a la segona part el blaugrana va despuntar amb set parades que van afermar els avantatges que anaven ampliant Aleix Gómez i companyia. A l’altre marc, Landin, elegit millor porter de la competició, se n’anava a la banqueta i acabava amb un pobre 6 de 35 (un 17%).
Tot i que el Kiel s’acostava a un gol (22-23) amb les exclusions consecutives de Fàbregas i Petrus, el Barça va treure el millor de si mateix, es va multiplicar en defensa i amb la piconadora en atac va anar ampliant gradualment la renda fins als sis gols, el 26-32 de N’Guessan a falta de vuit minuts.
Ja tenia la final a la butxaca: la tercera consecutiva i la setena que disputarà en les 13 edicions de final four. Qui en dona més? Ara només falta guanyar-la, contra el Kielce de Talant Dujshebaev, qui més sap derrotar els blaugrana. ●