La Vanguardia (Català-1ª edició)
“Orgull i a córrer”
Andrés Jiménez (1995) i Víctor Sada (2012) rememoren les dues úniques remuntades del Barça amb un 1-2 advers en una final de Lliga ACB en la prèvia del quart partit al WiZink (18 h)
El d’ahir no va ser un dia fàcil per al Barça, ja que sempre és complicada la digestió d’una derrota contra el Reial Madrid, i més en tota una final de la Lliga Endesa. L’equip de Jasikevicius afronta aquesta tarda (18 hores) el quart partit, ja sense xarxa després de l’1-2 que van situar els blancs divendres sense pietat. Les cares serioses abundaven al WiZink durant l’entrenament del matí que van completar els blaugrana. No són les millors sensacions per afrontar la remuntada, però Nikola Mirotic, escollit amb seny pel club per donar la cara, demanava un vot de confiança: “Crec en el Barça per tot el que hem aconseguit fins ara; hem tirat endavant en situacions més delicades. A més, el Madrid també té pressió perquè juga a casa”.
Contra les cordes, el conjunt blaugrana afronta un camí que gairebé sempre l’ha portat al precipici. Però hi ha dues excepcions històriques que emparen la petició de Mirotic. La primera va ser el 1995, quan el Barça va remuntar un 1-2 contra l’Unicaja en una final recordada per sempre més pel triple fallat per Mike Ansley en el quart partit. “Sobretot va ser tenir més intensitat; es noten molt en aquests moments els jugadors que surten a la pista endollats i els que no”, apunta Andrés Jiménez (60), llegenda blaugrana que té la seva samarreta penjada al Palau i que va acabar guanyant aquella final amb el Barça d’Aíto.
Gairebé 20 anys més tard, el 2012, el conjunt barcelonista va tornar a sortir airós d’un delicat escenari com aquest, tot i que aquella vegada va ser contra el Reial Madrid, que després d’arrasar per 85 a 59 en el tercer assalt i posar el 2-1 a la sèrie va donar gairebé per guanyada la Lliga. “El Madrid ho tenia tot preparat per celebrar el títol perquè ens havien guanyat gairebé de trenta i ens va picar l’orgull. De fet, tenien preparada la festa al Txistu i va resultar que nosaltres teníem l’hotel al costat, i després de guanyar uns quants jugadors ens vam acostar al restaurant i no hi havia ningú”, recorda amb sorna Víctor Sada (38), membre actiu de la plantilla aquella temporada sota les ordres de Xavi Pascual. Però no va ser només l’orgull: el tècnic també va tenir un paper decisiu bla que al Barça li costa una mica més”, incideix Jiménez. “Hi va haver un canvi de dinàmica després de la final four de Belgrad, perquè fins aleshores el Barça semblava tenir la mesura agafada al Madrid”, afegeix Sada.
Però el gran repte és respondre a la pregunta del milió: com pot remuntar el Barça? Tant Sada com Jiménez coincideixen a intentar solucionar els problemes en el rebot, però el base destaca l’aspecte mental. “Crec que a l’equip i a la direcció els està faltant somriure una mica i creure que és possible; els veig molt seriosos. També l’orgull culer d’haver perdut amb tanta claredat ha de ser important”. En canvi, Jiménez s’agafa més a la pissarra: “És evident que al Barça li ha anat bé quan ha corregut, en atac estàtic contra els més grans del Madrid ho té difícil. Si atur el ritme i entra en el joc del rival no li anirà bé”.
Precisament un d’aquests “grans” a qui es referia Jiménez és Vincent Poirier, que en la prèvia del partit deixava la frase del cap de setmana. “Estic cansat de perdre finals”, va etzibar el francès, que ha caigut en tres en poc més d’un any a Madrid. La seva ratxa pot acabar avui, però al Barça li queda un últim halo d’esperança. “Orgull i a córrer”, apunten els que en saben. ●
“El Madrid tenia preparada la festa després de guanyar-nos de trenta i l’hi vam aixafar”, recorda Sada
Mirotic va donar ahir la cara: “Confio en el Barça; hem tirat endavant en moments més delicats”
El 2012 vam perdre el tercer de pallissa però vam ser capaços d’obrir la ment i somriure” Víctor S d Exjugador del Barça