La Vanguardia (Català-1ª edició)
El regnat de Ledecky no té fi
La nord-americana es penja el seu setzè or mundialista en la seva primera prova a Budapest, on el francès Marchand es queda molt a prop de Phelps
El regnat de Katie Ledecky continua vigent. No té fi. La nedadora dels Estats Units continua trobant reptes a la piscina. Passa el temps i no baixa del podi. Budapest sempre li ha provat. El 2017 va recollir sis medalles mundialistes, cinc d’or. Ahir es va estrenar com només ella sap. I després de tanta feina i esforç, va tornar a somriure.
Hi ha duels somiats pels quals val la pena esperar, combats per als quals un aficionat ho donaria tot per no perdre’s, desitjant que passin més sovint. Passa poques vegades que dues estrelles comparteixin moment de plenitud i edat de maduresa. És el que els passa a la piscina a Ledecky, de 25 anys, i a l’australiana Ariarne Titmus, que va cap als 21. Totes dues són les dominadores dels 400 metres lliures, d’aquella barreja de constància i velocitat, d’aquell desgast que implica anar al màxim durant vuit girs.
Serà per fi a Fukuoka, d’aquí un any, o caldrà esperar el 2024, quan hi ha Mundial al gener i els Jocs Olímpics de París. De moment, ens hem de conformar que es llancin a la piscina per separat. Titmus el 22 de maig va rebaixar el rècord mundial de Ledecky. El va deixar en 3m56s40. Però ara ha triat preparar els Jocs de la Commonwealth.
Mentrestant, la nord-americana, que ha canviat tota la planificació, que se n’ha anat de Califòrnia a Florida, que ha canviat de costa i que s’entrena al costat d’homes, es dedica a col·leccionar més medalles. Als set ors olímpics que té, ahir a Hongria es va penjar la setzena medalla daurada en uns Mundials, només dues per sota de Lochte.
La canadenca Summer McIntosh va intentar fer-li ombra. Van ser les úniques capaces de baixar dels quatre minuts. Qui sap si dins de l’aigua Ledecky s’imaginava que qui la perseguia era l’australiana absent? Potser per això, l’últim llarg de la nord-americana va ser rapidíssim. A 29s91, malgrat que no hi havia necessitat aparent. Però ella va collar. Va accelerar com si tingués por que per darrere arribés, com a Tòquio o a Gwangju, Titmus com una exhalació per avançar-la.
Però allà darrere no hi havia ningú més. Només McIntosh. I darrere molta aigua i ja després la resta de nedadores, a quatre segons de distància. Això sí, Ledecky no va poder recuperar el rècord mundial.
Però no va ser l’única figura. La primera jornada dels Mundials va il·luminar l’explosió del francès Léon Marchand. Fill de nedadors –el seu pare va ser plata a Perth el 1998 als 200 estils–, Marchand va fer aixecar el públic als 400 estils, una cosa a l’abast dels elegits, ja que és la modalitat que té el rècord del món més antic de tots. Ningú no ha pogut acostar-se mai als 4m03s84 que té al seu poder ni més ni menys que Michael Phelps, des de l’agost del 2008. Ni tan sols en l’època dels banyadors de poliuretà que feien miracles.
Fins que va aparèixer Mar
Sense Titmus, Ledecky es diverteix amb McIntosh però no recupera el seu rècord del món dels 400 lliures
El jove Marchant es destapa aconseguint la segona marca de tots els temps als 400 estils
chand. El jove francès, que s’entrena als Estats Units, a Arizona State, des del 2021, tenia llavors vuit anyets. Ahir va fer tremolar la plusmarca. La va tenir molt a prop. Va estar vorejant la gesta durant tota la final. I es va quedar a tot just mig segon. Ni això. Va guanyar l’or amb 4m04s28 i va deixar tothom bocabadat.
Fa onze mesos, a l’Aquatics Centre de Tòquio, un tunisià sorprenia el món amb l’or als 400 metres lliures. El temps, 3m43s, va ser discret. En aquella final Elijah Winnington amb prou feines va poder ser sisè. Ahir, a Budapest, l’australià, de 22 anys, va demostrar que està preparat per a grans fites. No només es va proclamar campió, sinó que ho va aconseguir amb un esplèndida cursa parant el crono en 3m41s22. A més, Winnington recupera el tron mundial dels 400 lliures per a Austràlia, que al seu dia el va tenir amb Grant Hackett i Ian Thorpe. ●