La Vanguardia (Català-1ª edició)
131 euros d’estalvi
Gazprom, onada de calor, absència de vent... Els elements espatllen al Govern l’estrena de l’excepció ibèrica
Dimecres, 13 euros d’estalvi. Dijous, 16 euros. Divendres, 34 euros. Dissabte, 68. Total, 131 euros. Aquest ha estat l’estalvi que ha proporcionat el mecanisme estrenat per Espanya i Portugal la setmana passada per regularitzar els preus del gas i rebaixar la factura de la llum.
Èxit o fracàs? Tot depèn de com s’analitzi la mesura. Si es descarten els extrems, el cert és que la sensació general de l’estrena de l’excepció ibèrica que permet establir el gas a 40 euros MWh ha estat agredolç en el millor dels casos.
Com defensa el Govern espanyol, la rebaixa és un exemple que demostra que serveix per abaratir el preu de la llum, en vista les elevades factures que estan pagant altres països veïns i el preu que els espanyols haguessin pagat si no hi hagués aquest mecanisme.
També és cert que durant els quatre dies posteriors a l’aplicació del topall al gas, el preu del MWh va estar per sobre dels 214 euros MWh que va marcar dilluns (últim dia abans de l’estrena de la mesura) durant totes la jornades, excepte ahir, quan la mitjana va ser de 212 euros MWh. Per tant, la factura final només ha estat una mica més baixa durant un dia. “Els càlculs suggereixen que l’impacte inicial de la mesura ha estat positiu però modest” reconeix un informe del think tank Fedea, firmat per l’economista Diego Rodríguez.
Tant ell amb la majoria d’economistes i experts del sector elèctric, que han estat consultats durant els últims dies, coincideixen que aquest “efecte modest” es deu a la concentració d’un cúmul de factors que han remat en contra de la mesura.
“Si hagués hagut de dissenyar un escenari d’elements adversos contra l’inici de la mesura del Govern central per posar un topall al preu del gas per abaixar el preu del rebut, hauria estat difícil acumular tantes excepcions juntes”, reconeix també l’expert en mercats energètics Pedro Cantuel.
Onada de calor, consum molt elevat i amenaça de talls de gas a Europa que han disparat els preus del gas als mercats internacionals. L’inesperat augment de les temperatures a tot Espanya ha fet apujar la demanda d’energia elèctrica. Segons dades provisionals de Cantuel, la setmana d’entre el 13 i el 17 de juny la demanda d’electricitat a Espanya va ser la més alta des de l’any 2017.
Uns altres dos factors atmosfèrics han anat en contra de l’èxit que espera Teresa Ribera. La calitja, que redueix la radiació solar i fa menys eficient la producció fotovoltaica tèrmica i, sobretot l’absència de vent. Dels 25 gigawatts (GW) d’energia eòlica que hi ha instal·lats a Espanya actualment, durant la setmana passada amb prou feines han entrat al sistema entre tres i quatre GW cada dia. En aquest context, tal com ha explicat Sedigas, la patronal de les empreses gasistes, el protagonisme l’han tingut les centrals de cicle combinat. Entre el 13 i el 16 de juny, “les centrals de cicle combinat (que utilitzen gas per produir prou electricitat per cobrir la demanda) van generar un 36,3% de l’electricitat del sistema peninsular espanyol, van ser la primera tecnologia i van superar el conjunt produït per la hidràulica, eòlica, solar fotovoltaica i solar tèrmica. La generació nuclear va ser la segona tecnologia, amb una aportació d’un 17,5% del total”. Això ha obligat a fer funcionar totes les centrals de cicle combinat, “fins i tot les menys eficients, que necessiten més gas per produir un MWh de llum, cosa que alhora augmenta la despesa”, com reconeix fins i tot l’informe de Fedea.
El resultat? Durant la primera setmana d’aplicació del mecanisme del topall al preu del gas s’ha arribat al màxim històric de demanda de gas a Espanya des del 2008: 764 GWh juny.
Mentre que a Espanya es necessitava més gas que mai, la cotització d’aquesta matèria primera pujava disparada al mercat holandès, TTF de referència a Europa fins als 124 MWh, el més alt des de l’esclat de la guerra. Darrere la nova escalada hi ha la decisió de la gasista russa Gazprom de tallar un 50% del subministrament a Alemanya a través del subministrament Nord Stream, el més gran d’Europa. “En qualsevol cas, es tracta d’una situació conjuntural i, per tant, s’espera que els resultats de reducció de cost siguin més rellevants una vegada s’acabin aquestes circumstàncies”, asseguren des d’Aelec, la patronal que agrupa Iberdrola, Endesa i EDP.
Cal veure si són elles les que ho encerten o es compleixen els malastrucs auguris que apunten a talls de gas a Europa l’hivern que ve, cosa que agreujaria encara més l’aplicació de l’excepció ibèrica. ● el 15 de
Hauria estat difícil dissenyar un escenari d’inici del mecanisme amb tantes excepcions juntes
La demanda de gas de la setmana passada es va disparar fins al nivell més alt des del 2008