La Vanguardia (Català-1ª edició)
El Suprem dels Estats Units, al banc dels acusats
El tribunal afronta decisions clau sobre avortament i armes en plena crisi de credibilitat
Quan l’organització antiavortista Fe i Llibertat va acollir divendres l’estrepitós míting en què Donald Trump va titllar de “feixistes d’esquerra” els demòcrates i “boja” la republicana que més l’ataca, Liz Cheney, el representant del col·lectiu amfitrió va agrair a l’exmandatari que hagués complert “la seva paraula de nomenar jutges conservadors i provida”. El presentador al·ludia així a un dels llegats més importants i difícils de revertir de l’era Trump: la seva designació de tres magistrats de dretes que, juntament amb d’altres que ja hi eren, formen una invencible majoria conservadora de 6 a 3 al Tribunal Suprem; la majoria que, tret de sorpresa, està a punt de tombar, en qüestió de dies o setmanes, el dret a l’avortament vigent des de fa 49 anys.
La previsió de fer caure la doctrina que va consagrar aquest dret el 1973 amb la sentència Roe vs. Wade es va conèixer a primers de maig amb la que va ser la primera i sorprenent filtració d’un esborrany de sentència en tota la història del Suprem.
La insòlita fugida informativa, que a Espanya hauria estat una entre un milió, va originar un fort escàndol amb derivacions polítiques. Van proliferar les sospites d’intent de pressionar i fer canviar d’idea els cinc jutges favorables a suprimir la lliure interrupció de l’embaràs. Alguns magistrats van patir escarnis davant de casa seva, i fa deu dies la policia va detenir un jove armat que va confessar haver preparat l’assassinat d’un d’ells, Brett Kavanaugh.
Els brots de crispació a les manifestacions organitzades davant del Suprem per col·lectius contraris i favorables al projecte de sentència van portar les autoritats de Washington –molt mediatitzada per l’assalt al Capitoli el 6 de gener del 2021– a instal·lar una tanca de dos metres d’altura al voltant de la seu judicial.
Els defensors dels plens drets reproductius no només clamaven contra el pla del Suprem, sinó contra les 26 noves lleis antiavortament acabades d’aprovar o en preparació en 26 estats del país. Tretze de les quals es denominen “d’activació” i estan programades per entrar en vigor quan el Suprem aixequi la veda. Algunes preveuen dures penes de presó per a les dones que avortin i els qui les ajudin.
A l’ampli malestar social i polític contra el projecte de veto del Suprem s’hi afegeix la inquietud per la seva també imminent decisió sobre el dret a tenir i portar armes, un tema igualment sensible en aquest moment després de la matances d’Uvalde, que va acabar amb la mort de 19 nens i dues mestres, i la de Buffalo, amb 10 persones mortes per mòbils racistes. El Tribunal resoldrà ben aviat un recurs de dos particulars i l’Associació del Rifle contra la restricció per la qual des de fa més d’un segle l’estat de Nova York només permet portar armes
El tribunal viu una erosió creixent des de fa anys, i avui un 74% del públic el veu massa polititzat
fora de casa a qui provi que afronta un perill per a la seva vida.
En el context de màxim respecte públic de què el Suprem gaudia fins fa uns anys, les resolucions sobre l’avortament i les armes haurien creat debat, sense més ni més. Avui el panorama és molt més inquietant. L’Alt Tribunal viu ara una crisi de legitimitat que ha esfondrat la confiança ciutadana en la institució. “Sobreviurà aquest Tribunal a la pestilència generada per la percepció pública de la politització de la justícia?”, es va preguntar la jutgessa progressista Sonia Sotomayor a l’audiència sobre l’avortament.
El bloqueig republicà al candidat a jutge proposat el 2016 pel president Barack Obama, l’avui fiscal general Merrick Garland; l’amarga lluita política per la designació de Kavanaugh el 2018, a qui l’FBI va investigar per denúncies d’agressió sexual, i la línia més i més conservadora de les resolucions en virtut de la majoria d’aquesta tendència reafirmada amb els nomenaments de Trump ajuden a entendre el fet que en només dos anys la confiança del públic en el seu òrgan judicial més important hagi passat d’un 70% a un 50%, o menys. I que l’índex dels qui el veuen massa polititzat ascendeixi ja a un 74%, segons sondejos recents.
A sobre, el judici negatiu dels nord-americans respecte al Suprem podria haver empitjorat els últims dies arran de les notícies sobre les fortes pressions que la dona del jutge conservador Clarence Thomas, Virginia Thomas, va exercir a favor de l’anul·lació de les presidencials del 2020. El comitè que investiga l’assalt al Capitoli preveu cridar-la a declarar. És el que li faltava al tribunal, que ara es veu assegut al banc dels acusats del poble. ●