La Vanguardia (Català-1ª edició)
Macron busca vies per evitar cinc anys d’ingovernabilitat i paràlisi
Els conservadors rebutgen una coalició i Le Pen exigeix càrrecs a l’Assemblea
França s’endinsa en un escenari a la italiana, per bé que sense la tradició de martingales ni la finezza política d’alguns líders del veí transalpí. Després que els seus partidaris quedessin en minoria a l’Assemblea Nacional, Emmanuel Macron està multiplicant els contactes per trobar vies que evitin cinc anys d’ingovernabilitat i paràlisi. No serà fàcil. Les legislatives de diumenge van marcar un abans i un després en la seva presidència.
La correlació de forces suggereix, per lògica, que Macron intenti pactar amb Els Republicans (LR, dreta) qüestions com la reforma de les pensions. El cap de files conservador, Christian Jacob, ja va avisar ahir que no hi haurà “ni pacte ni coalició” amb els macronistes. Una altra cosa són els acords puntuals. El president disposa d’alternatives, com ara seduir diputats d’esquerra moderada que no es van integrar a la coalició de Jean-Luc Mélenchon o alguns parlamentaris regionalistes.
Urgeix trobar camins de consens perquè, com va advertir la primera ministra, Élisabeth Borne, la mateixa nit de diumenge, “aquesta situació inèdita constitueix un risc per al nostre país, tant en el pla nacional com en l’esfera internacional”. No és segur, per cert, que Borne continuï en el càrrec. Hi haurà una remodelació del Gabinet perquè surten dues ministres que van ser derrotades en les seves circumscripcions. Hi ha dubtes que Borne, amb un perfil de centreesquerra, tecnòcrata i sense experiència en el xoc parlamentari, sigui la persona idònia per a les turbulències que venen. De moment el Consell de Ministres d’avui dimarts s’ha anul·lat.
“Ingovernable!”, va titular en portada Le Parisien, que va parlar de “salt al buit”. Le Monde va evocar el temor de “la paràlisi total” i la temptació del president de dissoldre l’Assemblea Nacional d’aquí un any i convocar eleccions anticipades. Tot és possible.
Macron volia ser Júpiter –déu de déus– i entenia la presidència com un exercici de poder molt vertical, segons el model de De Gaulle. Ara haurà de canviar completament de registre. Aquell president jove del 2017, que va generar tanta esperança, topa amb el desencant de molts dels seus votants. La força de la novetat deixa pas al desgast.
L’auge de l’esquerra es donava per descomptat quan es va presentar unida. La pujada espectacular en escons del Reagrupament Nacional (RN, extrema dreta) –que ha passat de 8 a 89– ha sorprès tothom perquè Marine Le Pen va fer una campanya a mig gas. Però la implantació territorial del seu partit, la fidelitat dels seus votants i l’ensorrament del mur republicà per frenar la ultradreta van obrar el miracle. El cordó sanitari va funcionar a les presidencials però no pas a les legislatives. En molts electors es va imposar el criteri de castigar Macron, ja fos votant a un candidat de l’RN si calia o quedant-se a casa i permetent-ho de manera passiva.
Le Pen va anunciar que el seu grup serà implacable contra Macron. De fet, l’RN serà el segon partit a l’Assemblea, ja que l’esquerra engloba diferents partits. Per això l’RN exigeix que es compleixi la tradició institucional i que li correspongui, com a primera força d’oposició, la presidència de la influent comissió de finances. També demana la vicepresidència de la cambra.
Els resultats són una benedicció per al partit ultradretà, en dificultats econòmiques. Li permetran rebre abundants subvencions públiques per alleujar el deute contret fa uns anys amb un banc rus.
L’RN va aconseguir un resultat
Mélenchon fracassa en la seva idea d’un grup parlamentari comú amb socialistes, comunistes i verds
Els quatre diputats dels Pirineus Orientals (Catalunya del Nord) seran de l’extrema dreta
excel·lent a la Catalunya francesa. Els quatre diputats del departament dels Pirineus Orientals, amb capital a Perpinyà, ara són del partit ultradretà. És una victòria per a l’alcalde de Perpinyà i vicepresident de l’RN, Louis Aliot, que es veu reforçat en el partit i aspira a presidir-lo, ja que Le Pen se centrarà a dirigir el grup parlamentari.
A l’esquerra, mentrestant, hi comença a haver problemes. La coalició, sota el nom de Nova Unió Popular Ecològica i Social (Nupes), es fragmentarà en quatre grups parlamentaris: La França Insubmisa (LFI, el partit de Mélenchon), socialistes (PS), comunistes (PCF) i Europa Ecologia/Els Verds (EELV). Mélenchon va proposar ahir, en va, de formar un grup unitari per ser més forts. El veterà dirigent no ocuparà escó. Va optar per no presentar-s’hi, una decisió incomprensible en algú amb la seva experiència i brillant oratòria. La seva absència en els debats de l’Assemblea traurà potència de foc a la tropa de l’esquerra. ●