Europa, l’hora dels lideratges febles

Amb Scholz i Draghi en segon pla, Brussel·les confia que el mal resultat no impedeixi a Macron fer tirar endavant la UE

Per treballar en política europea, una qualitat molt recomanada és l’optimisme, aquell actiu a què ahir molts es van agafar a Brussel·les per valorar les conseqüències de la desfeta electoral que va patir diumenge el president francès, Emmanuel Macron.

“Podia haver estat pitjor”, traspua després de les converses amb fonts europees, que alerten, tot i això, del delicat moment que travessa el lideratge europeu precisament ara que la Unió parla de reforçar la seva política de defensa i mira de reduir la dependència energètica de Rússia, alhora que els governs comencen a notar al carrer i a les urnes el dolor que causa la inflació als ciutadans.

El dur correctiu que els francesos van assestar a Macron dos mesos després de reelegir-lo com a president l’aboca a negociar amb dos blocs amb forts accents euroescèptics i fins i tot euròfobs, tant a l’extrema dreta de Marine Le Pen com a l’esquerra de JeanLuc Mélenchon, un escenari poc propici a liderar grans reformes o projectes que li podrien deixar menys espai per a l’acció europea.

“No és el millor resultat per a Brussel·les, però tampoc el pitjor”, afirma un alt càrrec europeu en al·lusió a la possibilitat que la coalició d’esquerres liderada per l’euroescèptic Mélenchon o el partit de Le Pen tinguessin minoria de bloqueig al Parlament. A Brussel·les fan comptes i, optimistes, confien en el vot dels 31 diputats socialistes i els 70 escons d’Els Republicans en els “temes de pes”. “La política exterior europea està en mans de l’Elisi”, recorda Sophie Pornschlegel, analista de l’European Policy Centre de Brussel·les.

“El resultat és pitjor del que esperava Macron però millor del que podria haver estat, perquè li continua deixant una certa comoditat en el terreny de la política exterior i li permet continuar amb el lideratge que té a la UE ara mateix, afirma Camino Mortera, cap de l’oficina a Brussel·les del think tank britànic Center for European Reform, que anticipa problemes a l’hora d’abordar l’agenda verda europea a l’Assemblea Nacional.

El toc a Macron arriba en un moment de debilitat en altres capitals. “Olaf Scholz ha perdut molts punts i molt de capital polític els últims mesos, i és evident que no pot tenir el paper que s’espera d’un nou canceller alemany”, apunta aquesta analista, que evoca la tradicional inestabilitat política d’Itàlia i la possibilitat d’una crisi financera com a factors que fan difícil al seu primer ministre, Mario Draghi, exercir un lideratge fort.

“Després tenim Espanya, que torna a estar desapareguda en combat no se sap gaire bé per què, i no se sap quina és la seva posició en temes importants”, continua Mortera el mateix dia que Brussel·les va esmorzar amb el butlletí

El correctiu dels votants francesos a Macron coincideix amb líders poc sòlids en altres capitals de la UE

diari de Politico informant que l’històric triomf del PP a Andalusia pot portar Pedro Sánchez a convocar eleccions anticipades.

Pornschlegel prevé contra “anàlisis alarmistes” i posa l’accent en el fet que no hi ha “forces destructives per a la UE en cap dels seus grans països; tothom entén la importància d’una UE forta en l’actual context d’incertesa”. Aquest escenari, sumat al “lideratge pragmàtic” d’Ursula Von der Leyen, presidenta de la Comissió Europea, portarà a “un tàndem París-Brussel·les”, diu Mortera. “Macron és massa gran per caure”, coincideix l’esmentat càrrec europeu. “Brussel·les i Berlín li donaran suport”. ●

THOMAS SAMSON / AFP Macron està abocat a negociar amb dos blocs amb un fort accent euroescèptic, Le Pen i Mélenchon