La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’orgull de la roba estesa
La ira dels napolitans porta l’alcalde a recular: no multarà la bugada al carrer
Estenedors portàtils al mig del carrer. Llençols acolorits que van de balcó en balcó. Samarretes xopes entre les pinces. Calces i calçotets exposats sense cap pudor a l’aire lliure. La roba estesa entre els carrerons de Nàpols és un dels records més vius que deixa aquesta ciutat del sud d’Itàlia. El curiós pot escodrinyar l’estil de vida dels seus habitants només alçant els ulls. Com els escúters, la pizza, el Vesuvi o Maradona: la bugada al carrer és patrimoni napolità.
La setmana passada aquesta tradició es va veure amenaçada per la decisió de l’Ajuntament de Nàpols d’afrontar el problema del decòrum urbà i la seguretat d’una ciutat també coneguda pel fet de ser molt caòtica. Un esborrany d’una nova ordenança municipal sobre higiene pública incloïa vetar la bugada al carrer per millorar la convivència entre els veïns i els transeünts. La intenció era prohibir “estendre llençols, roba, indumentària o similars fora dels llocs privats, o a les finestres, terrasses i balcons que donen a una via pública quan això provoqui degoteig”, entre altres normes com ara limitar els partits de futbol o la circulació en monopatí a les galeries monumentals, els horaris de venda d’alcohol, els botellots o fer soroll a la nit i a l’hora de dinar.
La normativa havia d’entrar en vigor a començaments de juliol, però la revolta ha estat tan gran que en tot just 24 hores l’alcalde, Gaetano Manfredi, no ha tingut més remei que fer marxa enrere i aclarir que no regularan ni sancionaran la bugada dels seus habitants. “La roba estesa als carrerons són un punt representatiu de la nostra ciutat, no pas una falta de decòrum –va explicar als mitjans italians–. És obvi que sempre hem de mantenir un límit entre la tradició popular i l’ordre, però no crec que aquesta ordenança sobre la roba estesa existeixi mai”. Segons l’alcalde, als carrerons estrets de Nàpols, on difícilment entra el sol, no hi ha cap altra manera d’eixugar la roba. “Pel que fa a les mesures relatives al decòrum urbà, tot i ser necessàries per retornar una imatge digne a la ciutat degradada els últims anys, no entraran en aquesta regulació”, ha conclòs el departament de l’alcalde en un comunicat.
La polèmica ha estat enorme. La periodista napolitana Laura Guerra va obrir una batalla a les xarxes socials llançant l’etiqueta #IoStendo (jo estenc) per protestar per les intencions de l’Ajuntament, que de seguida es va propagar per la ciutat. “Si pensem en la transició energètica, no té sentit que les cases facin servir una assecadora en lloc d’estendre com hem fet sempre, i més en una ciutat amb sol els 365 dies de l’any”, diu al telèfon. “A més, era una norma impracticable: la policia hauria controlat casa per casa mirant de qui són les calces xopes?”, ironitzava, i explicava que a causa de l’aglomeració de persones al centre històric de la ciutat no hi ha cap altra manera de penjar la roba que no sigui al carrer.
Altres locals consideren que la ciutat té problemes molt més urgents per resoldre, com ara la violència, pocs dies després que Michele della Corte, sospitós de pertànyer a la màfia, fos assassinat en ple carrer per dos assassins que li van clavar deu trets. “Heu vist que a Nàpols ja no hi ha Camorra, corrupció, atur, pobresa, desigualtat, microcriminalitat, problemes amb la recollida d’escombraries o perifèries abandonades? Sense saber quins problemes cal resoldre, han decidit prohibir la roba estesa, la mateixa que ha acabat en cèlebres versos de cançons i poesies”, criticava a Facebook una altra periodista local, Amalia De Simone.
Al Corriere della Sera, l’escriptor Maurizio de Giovanni es pregunta: “Com és possible que el que en altres indrets siguin regles de convivència normals que concerneixen la sensibilitat dels ciutadans aquí hagi de ser objecte d’una ordenança municipal amb amenaça de sancions?”. I l’anterior alcalde,
L’Ajuntament volia introduir normes per millorar el decòrum d’una ciutat tradicionalment caòtica
Luigi de Magistris, va ser duríssim contra el seu successor: “La veritat amarga és que vostè no és napolità i ni tan sols ho vol ser”. “Això és un cop a la nostra identitat”, protestava el regidor de l’oposició Pino De Stasio. “Heretgia!”, clamava un usuari a Twitter. Sembla que costarà molt que algú més s’atreveixi amb l’orgull de la roba estesa dels napolitans.