L’esquerra, arrasada i enfrontada, ho confia tot a Yolanda Díaz

■ La bateria d’arguments estava preparada des de feia dies per a aquest dilluns de culpa i càstig, però el desastre ha estat tal que ningú no ha gosat a sortir en públic a defensar els companys d’aventura. En general, s’esperava un mal resultat, però aspirant a estar a prop dels deu diputats i en cap cas a un mínim d’un diputat per província. Com a càstig per exercir el lideratge de la llista i dirigir la campanya al seu aire, a IU li va tocar sortir ahir a valorar els resultats. Ho va fer la portaveu Sira Rego, que va agrair a la militància el seu compromís i va concloure el discurs dient que “sumar és més important que mai”, és a dir, encomanant el futur de l’esquerra a l’èxit de Yolanda Díaz. Podem va cancel·lar l’habitual roda de premsa dels dilluns després de la reunió de l’executiva, potser el gest més eloqüent de l’estat de les coses, mentre que la resta d’organitzacions incloses en la candidatura de Per Andalusia també callaven davant la tan palmària prova que sumar formacions –fins a sis partits– no és el mateix que aglutinar vots. Al capdavant, Teresa Rodríguez, sense organització i només amb el seu acompliment individual, aconseguia un resultat just, tot i que persisteix el dubte de si la seva plataforma podria ser res més que una mena de “Cadis Existeix”. La pitjor part és per al Partit Comunista Andalús, que per primera vegada des del 1982 es queda sense cap escó. El 8 de juliol comença el congrés del PCE, alhora que arrenca el “procés d’escolta” de Díaz, que fa mesos que diu que el futur de l’esquerra no és una simple “suma de sigles”, que ha de ser una altra cosa. Veurem què. Pedro Vallín