Coses per fer a San Telmo (amb majoria)

Moreno Bonilla, nou baró de barons, president electe d’una Andalusia que no havia vist mai una absolutíssima de la dreta, va viure la nit del 19-J un instant místic. La causa no van ser les dades electorals, sinó els seus efectes psicodèlics: entre els dirigents del PP andalús que feien cua per abraçar-lo hi havia el seu antecessor, l’exministre Zoido, que fa tres anys i mig va haver de girar cua quan ja feia camí cap a Madrid amb la pretensió de forçar la intervenció del partit a Andalusia. El seu pla consistia a encapçalar una gestora davant la desfeta del benjamí del sorayisme que, contra tot pronòstic, no es va produir mai.

Ara el president de la Junta veu com van a besar-li l’anell els mateixos cardenals que van ambicionar la seva defunció. La política és una sofisticada forma del crim, i entre les seves armes –blanques– hi figura la pràctica de la pietat. Moreno els va contestar embolicant-se en una bandera blanca i verda –emulant el costum dels socialistes–, donant les gràcies amb la mateixa dicció que Julio Iglesias enmig d’un concert, i prometent el que prometia Charly García, el rocker argentí: “L’èxit no em canviarà gens ni mica”. Pot ser. Humilitas occidit superbiam.

A qui sí que ha alterat la fita electoral és al seu entorn, al qual la idea de compartir San Telmo –la seu del govern regional– amb Vox li semblava una catàstrofe. Ara disposarà íntegrament del palau. El control del PP sobre la Junta, abans compartit amb Cs, passa a ser complet i efectiu, ja que tots els passos que queden fins a la investidura seran merament rituals: el Parlament es constituirà el 14 de juliol i, abans de finals d’aquest mes, es consumaran tant l’entronització com la designació de l’executiu, que no se circumscriurà al nucli de confiança del president, sinó que s’obrirà a altres partits i a personalitats socials.

Els pressupostos s’encarrilaran durant la tardor i Moreno començarà a tenir el paper de mariscal de camp de Génova en l’operació de fustigació contra Sánchez a compte d’amplificar el conflicte del finançament autonòmic. Aquest front de guerra es reobrirà paral·lelament a les turbulències econòmiques de l’últim quadrimestre de l’any. Abans de les eleccions municipals i autonòmiques del 2023.

Els socialistes andalusos, en aquest període, s’hauran d’enfrontar a la seva crisi d’identitat i a la derivada del nou escenari estatal. La seva situació voreja la depressió: una part dels electors es van mobilitzar aquest 19-J, però no pas a a favor seu, sinó en benefici d’un PP que ha aconseguit fer creïble la teoria del dic de contenció davant l’ascens ( interruptus) de Vox. Mentre aquesta fragilitat interna es mantingui –i és previsible que es dilati un any i mig, fins a les generals–, Moreno Bonilla tindrà tot l’espai polític a la seva disposició. Igual que Napoleó a Austerlitz. ●