La Vanguardia (Català-1ª edició)
Ciutadans tanca files davant les veus que demanen la dimissió d’Arrimadas
“De los sos ojos tan fuertemientre llorando”. Com el Cid en el primer vers del Cantar quan parteix cap al desterrament, Juan Marín no va poder contenir les llàgrimes diumenge a la nit després de presentar la dimissió i abandonar tots els càrrecs a Ciutadans.
Després de la nit més trista, ahir dilluns creixien les veus que exigeixen la dimissió d’Inés Arrimadas i de tota la seva executiva per començar la “refundació” del partit, ja sense pols a Andalusia. Però des de Sevilla els dos lloctinents de la líder, els vice secretaris generals Edmundo Bal i Daniel Pérez Calvo, van descartar cap mena de reforma interna de la cúpula. Les seves preocupants esquerdes tot just rebran una maneta de pintura taronja.
Malgrat el vaticini precís de les enquestes, els dos dirigents van dir que estaven “sorpresos molt negativament” per l’ensorrament andalús i es van mostrar convençuts que hi ha un espai per al projecte polític de Ciutadans: “La gent ens diu: ‘ Sou molt necessaris i heu governat molt bé, però el que compta, com deia Adolfo Suárez, no és que t’estimin, sinó que et votin’, van explicar.
En espera del que es decideixi la setmana que ve, quan se celebraran diferents conclaves per “fer una reflexió profunda i serena” sobre el que ha passat, Ciutadans es manté impassible malgrat la desolació en què es troba. “Les travessies del desert s’acaben quan s’han d’acabar. No plantegem cap canvi a la direcció. Tenim projecte, tenim ganes, i la presidenta està forta. Nosaltres també”. Va ser el tancament de files que es va oferir com a única resposta.
“En alguna cosa no l’estem encertant”, va ser la subtil autocrítica que es va fer, amb l’habitual recurs a l’extrema polarització política com a excusa perquè l’espai de centre i liberal que aspira a representar Ciutadans s’estigui evaporant. ■