Governar l’ingovernable

Els experts en lideratge asseguren que el risc d’haver de menjar-se les seves paraules i rectificar només afebleix els líders menors. Els líders sòlids són aquells prou flexibles per evolucionar, explicant a què obeeix el canvi de posició. Emmanuel Macron haurà de governar l’ingovernable (la frase és del director de Le Figaro), la qual cosa és una variant del treball de Sísif. Després d’aconseguir la reelecció com a president de la República Francesa, ha perdut la majoria absoluta a l’Assemblea Nacional i queda atrapat entre una esquerra antieuropeista i radicalitzada i una ultradreta reaccionària malgrat el maquillatge ideològic.

A Macron se li ha acabat conduir el país amb el pilot automàtic: li toca arremangar-se i trepitjar més el carrer. Ho ha intentat aquestes setmanes de campanya, però el cas és que al llarg

A Macron li toca demostrar habilitat política i rectificar el seu lideratge

de la seva gestió s’ha reclòs a la seva torre de vidre. I les reformes que vol introduir per aconseguir un país més eficient hauran de ser objecte d’un gran pacte social. La desafecció per la política en la societat francesa està fent créixer els populismes, fet que converteix l’acció política responsable en un camp de mines. Al president li toca demostrar la seva habilitat política, però també modificar el seu lideratge en un moment econòmicament molt delicat com l’actual, en què àmplies capes de la població ho passen malament i han perdut la fe en el sistema. Quan la gent pensa que la veritat és a Twitter i que la política és una mentida vestida de seda vol dir que som a les portes d’un esclat social.

Com a ciutadans europeus, les eleccions franceses ens afecten, més del que molts pensen. Macron és un líder europeu fiable, capaç de plantar cara a un triler com Boris Johnson, de mantenir unit el front franco-alemany i de donar suport a Volodímir Zelenski alhora que manté la línia oberta amb Vladímir Putin. El seu principal rival a França és Jean-Luc Mélenchon, que propugna reformar els tractats de lliure comerç, la política pressupostària, la defensa comuna, l’estatut del BCE o posar fi a l’euro. El món està malament, però pot anar més malament. Tant de bo Macron trobi la fórmula per reconduir el seu país i continuar copilotant Europa en temps de turbulències. ●