Eufòria esportiva a Girona

Girona viu hores felices. O, almenys, les viuen els seus aficionats a l’esport. Diumenge els equips de futbol i de bàsquet de la ciutat van pujar a Primera Divisió. Primer va ser el de bàsquet, que va guanyar per 66 a 60 l’Estudiantes i va aconseguir plaça per a la pròxima temporada a l’ACB, de la qual ha estat absent catorze anys. Després li va arribar el torn al Girona de futbol, que a l’estadi Heliodoro Rodríguez va guanyar per 1-3 el Tenerife, després d’un empat a zero a Montilivi al partit d’anada, i va obtenir el retorn a la categoria reina. La satisfacció dels futbolistes gironins es va veure multiplicada pel fet que arribava després de dues grans decepcions, el 2020 i el 2021, quan en semblant circumstància el Girona va perdre el partit decisiu p er a l’ascens, contra l’Elx i contra el Rayo. El mateix que ahir va guanyar contra el Tenerife.

Aquests dos ascensos han coincidit en el temps, concretament el mateix dia –un 19 de juny per al record–, i presenten altres similituds. Potser la principal és que tots dos equips són exemples d’una gestió moderna, ben diferent de la de tants altres equips que semblen ancorats en models antiquats i no sempre gaire productius.

El Girona de futbol està vinculat al grup del Manchester

City, igual com altres equips en llocs tan dispars com els Estats Units o Austràlia. Això és garantia d’una gestió posada al dia i de la possibilitat de compartir coneixement i mètodes de treball amb altres formacions. Menció a part mereix l’aportació de cadascuna de les persones que han fet possible l’ascens. Començant per l’entrenador, Míchel, que procedent de Madrid s’ha integrat molt bé a Girona; o de Stuani, el davanter uruguaià i golejador històric de l’entitat, que als 35 anys pot vantar-se dels seus serveis i la seva lleialtat al club, on ha preferit quedar-se malgrat les diverses ofertes que ha rebut.

Al seu torn, el Girona de bàsquet també ha viscut una circumstància feliç des que Marc Gasol, que fa només tres anys guanyava l’anell de l’NBA amb els Raptors, es va posar al capdavant de l’equip, simultaniejant tasques de president i de jugador, i infonent un esperit vencedor que aviat va encomanar a tot l’equip.

Els triomfs sobre l’herba o a la pista són responsabilitat dels jugadors. Però una organització moderna, amb coneixement de primera mà del que passa al món, també és un factor decisiu per lluitar amb èxit per la victòria, tal com han fet aquesta temporada els equips de futbol i de bàsquet de Girona. ●

Els ascensos a Primera dels equips de futbol i bàsquet són fruit d’una gestió moderna