Formatgets electorals

AItàlia estan en plenes eleccions municipals. La segona volta serà diumenge que ve. La campanya ha estat més o menys com totes; només un detall l’ha feta peculiar: a Piacenza, la secció local de la Lega ha fet servir una estratègia alimentària. Com que a la zona s’elabora l’esplèndid formatge de la DO Grana Padano, n’han regalat als ciutadans porcions, amb una etiqueta on s’hi llegeix: “Vota Lega”.

La indignació dels que no veuen la Lega amb bons ulls ha fet que molts amenacin de no comprar mai més grana padano, i d’altres retreguin a la DO que s’hagi prestat al joc. El consorci s’ha apressat a desmarcar-se’n: “No tenim res a veure amb la utilització del nostre formatge per fer propaganda política; es tracta d’un fet desagradable. El formatge no és de dretes ni d’esquerres; és de tothom”.

La Lega té tirada a la cosa alimentària. En altres eleccions han regalat salsa de tomàquet o pots de iogurt amb publicitat del partit. Jo, de les

“El formatge no és de dretes ni d’esquerres; és de tothom”

campanyes electorals d’aquí, els regals que recordo són bàsicament globus. Tots els partits en regalaven. Els últims que vaig veure eren de color carabassa i els de Cs els donaven als nens quan muntaven paradeta a l’avinguda Mistral. Suposo que la pròxima vegada ja no hi seran. Llàstima.

Essent Itàlia un país de formatges, n’hi ha que es pregunten si, havent regalat grana padano la secció de Piacenza, la de Nàpols hauria de regalar burrata de búfala, gorgonzola la del Piemont i pecorino la de Roma. Fa més de mig segle, davant dels problemes pels quals travessava la IV República francesa, Charles de Gaulle va fer aquella pregunta que ha passat a la història: “¿Com es pot governar un país que té 246 varietats de formatge?”. Suposo que tantes dècades després aquella xifra s’hauria d’actualitzar, però el cas és que ara Itàlia s’enorgulleix de 487 varietats i ni el gaullista Éric Zemmour sembla disposat a contraatacar. ●