El futur d’Europa

Atesa la proliferació de plataformes de streaming, avui és impossible estar abonat a totes. O acaba costant una dinerada. Perquè el preu de cada una pot ser assequible, però si vas sumant... Cal triar. I també aprofitar l’existència d’alguns serveis sota demanda que són gratuïts. En aquest bitllet ja es va recomanar RTVE Play, en què, a més de la seva producció pròpia i històrica, ofereix una excel·lent selecció de sèries estrangeres com ara Downton Abbey, Victoria, Killing Eve, Sherlock o Poldark. Una altra plataforma de franc i popular és Pluto TV, amb una oferta variada, des de canals de notícies fins a documentals, programes de cuina i de música, animació per a nens, i sèries.

Entre aquestes plataformes gratuïtes també cal tenir en compte Arte.tv, hereva del canal de televisió franco-alemany amb vocació cultural i europea que al maig va fer 30 anys del seu inici d’emissions. Aquest servei de streaming europeu presumeix que tots els gèneres audiovisuals d’índole cultural tenen cabuda en el seu servei: a prop d’un 56% són documentals; un 19%, pel·lícules; un 14%, programes informatius; i un 5%, música.

Entre les seves produccions documentals més recents i recomanables, hi ha Europa, un continente en transición, sis capítols independents que s’endinsen en diferents temàtiques a què s’enfronta el continent, algunes relacionades amb el medi ambient, les fonts d’energia, la migració i l’àmbit digital. I més lligat a l’actualitat, també s’analitza la influència de la pandèmia de la covid i el conflicte entre Rússia i Ucraïna.

Entre les preguntes que es plantegen a la sèrie, hi figuren com alimentar de manera responsable més de 500 milions d’europeus, com superar la nostra dependència dels combustibles fòssils o com enfrontar-se a desastres ecològics que exigeixen un canvi de paradigma. També es posen en relleu aspectes com ara que l’economia digital creix set vegades més ràpid que la resta, però que, en comparació amb la Xina i els Estats Units, Europa s’està quedant endarrerida. O que, en l’actualitat, el nostre continent fa front a l’onada de migració més gran des del 1945: més de cinc milions de persones han fugit de la guerra a Ucraïna. Europa acull amb els braços oberts aquests refugiats, però fa anys que tanca les portes als que venen del sud. Pot una Europa que envelleix prescindir de la integració d’aquests nouvinguts? Preguntes que potser no tenen resposta clara, però sí que mereixen una reflexió.