La política dels Jocs

La separació entre política i esport és molt difícil. La línia que els divideix és molt difusa, però, quan la política entra de ple en l’esport, habitualment no va bé. I quan l’arrasa, menys. El Govern central i el Comitè Olímpic Espanyol han decidit desistir de la candidatura per als Jocs d’hivern del 2030 davant la intransigència del president de la comunitat d’Aragó, Javier Lambán.

El comitè tècnic format per representants de tots els implicats va aprovar un programa de repartiment de disciplines amb el beneplàcit d’Aragó, però no de Lambán, que se’l va carregar quan l’hi van presentar i està utilitzant l’enfrontament amb Catalunya pels Jocs per sumar vots a les pròximes eleccions. Però un sector ampli del territori aragonès estaria a favor de dur a terme la cita olímpica. Quan les persones estan per sobre de l’interès dels ciutadans, falla alguna cosa. I la candidatura ha caigut.

Catalunya ha estat impecable, i Alejandro Blanco, president del COE, també. El repartiment aprovat portava l’esquí alpí a Catalunya, i el nòrdic, el biatló i el patinatge, a l’Aragó. Barcelona es quedava només amb l’hoquei gel, en principi poc per a la potència de la marca. En el primer repartiment hi havia dotze proves més a l’Aragó que a Catalunya i un seguiment d’audiència segurament superior a les disciplines del Pirineu aragonès i a

La intransigència de Lambán aboca Catalunya a buscar els Jocs Olímpics en solitari

Saragossa. Però no s’ha arribat ni a discutir el nom de la candidatura. La divisió de l’alpí per gènere entre Aragó i Catalunya no tenia sentit. El Govern va renunciar a l’última reunió a alguna prova perquè es portés a terme a l’Aragó, però Lambán ha preferit enfrontar territoris que arribar a acords. Mala estratègia. Les estacions aragoneses estaven encantades amb els Jocs. En moltes altres oportunitats el Pirineu aragonès havia sol·licitat els Jocs d’hivern, però no havia aconseguit l’objectiu. En aquesta hi estava molt a prop, però el partidisme polític i el mal entès anticatalanisme ho han trencat.

Ara caldrà reconduir els Jocs Olímpics amb una proposta per al 2034 amb Catalunya, lamentant que una actitud personal impedís la vocació d’unir-se de dos territoris disposats a conviure sense problemes amb un projecte comú.

Lambán, del PSOE, no ha pogut ser convençut pel seu propi partit per arribar a un consens que beneficiaria Catalunya, Aragó i Espanya. Valdria la pena insistir en els Jocs d’hivern, perquè la candidatura d’estiu de Madrid-Barcelona, que s’havia postulat en algun moment, sembla que no té el suport majoritari actualment. Les bones idees haurien de superar els personalismes, i el Pirineu es mereix tenir uns Jocs Olímpics d’altura.