La Vanguardia (Català-1ª edició)
Rafa Nadal s’equivoca
Em sorprèn Gareth Bale. Em sorprèn la nuesa de la seva barra. La setmana passada es va superar. És una bogeria ( crazy) el que s’exigeix als jugadors de futbol avui dia, va dir el jugador que va disputar 290 minuts per al Reial Madrid la temporada passada, a 100.000 euros cada un.
Va citar, horroritzat, l’exemple de Kevin de Bruyne, que podria veure’s obligat a jugar 79 partits –o 7.110 minuts– la temporada que ve. “És massa!”, va exclamar Bale. I va afegir: “Alguna cosa ha de canviar... però, desafortunadament, els diners entren en joc”.
Com a jugador, el gal·lès té talent, encara que només es molesti a exhibir-lo quan juga per a la selecció del seu país. Com a barrut, competeix, al més alt nivell mundial, amb Vladímir Putin.
.....
Parlant de barra, en condicions normals avui estaríem veient el Mundial de futbol. No oblidem que quan 14 dels 22 membres del comitè executiu de la FIFA van votar a favor de Qatar com a seu del Mundial 2022 es donava per fet que el torneig se celebraria al juny. Curiosament, cap dels 14 no va prendre en consideració el factor estiu. La calor que patim avui aquí a Espanya és una fresqueta agradable comparada amb l’infern a què els amos de la FIFA proposaven de condemnar les seleccions i els seus aficionats aquestes dates. La temperatura a Qatar és de 45ºC avui, mentre escric. Possiblement pugi als 50ºC abans de la data quan s’hauria d’haver celebrat la final. Jo estic molt a favor de la investigació periodística, però en aquest cas no hi ha cap necessitat. Veient les escenes de la pel·lícula en què Lawrence d’Aràbia travessa el desert en camell sabem que als 14 els van comprar. L’únic que queda per veure és quant els van pagar. Potser el mateix que a Bale, però per menys minuts de feina. .....
Rússia no jugarà al Mundial de Nadal que ens han donat a canvi, senyal que ser lladre no vol dir mancar completament d’honor. A diferència de l’ATP, l’Associació de Professionals del Tennis, la FIFA ha expulsat els russos de totes les competicions internacionals. L’ATP ha anat fins i tot més lluny en la seva actitud prorussa. Els organitzadors de Wimbledon, que comença dilluns que ve, han vetat la participació de tennistes russos en el seu torneig. La resposta de l’ATP? Castigar Wimbledon. En aquesta edició del torneig, no es repartiran punts en el rànquing mundial que l’ATP controla.
Nadal està d’acord amb l’ATP que els anglesos s’equivoquen quan no permeten jugar els russos
Rafa Nadal jugarà a Wimbledon, però està d’acord amb l’ATP que els anglesos s’equivoquen quan no permeten jugar els russos.
“Crec que és molt injust per als meus companys russos”, va dir Nadal el mes passat. “No és culpa seva el que està passant en aquest moment amb la guerra”.
És veritat que la guerra no és culpa de Daniïl Medvédev, l’actual número u mundial? És veritat que tampoc no és culpa dels seus compatriotes corrents, a qui s’ha privat de la delectança de menjar una hamburguesa McDonald’s o d’assaborir un frappuccino made in Starbucks? Bé, a primera vista, sí. La guerra la va ordenar el Gareth Bale rus.
Si aquesta és la lògica, aleshores sí que és injust excloure de Wimbledon Medvédev, són injustes totes les sancions que s’han pres contra Rússia per la guerra a Ucraïna, és injust que qualsevol rus pateixi qualsevol mena de boicot tret del mateix Putin. Si Nadal i l’ATP ho veuen així, que ho diguin.
I que l’hi diguin a Ígor Denisov. La majoria dels russos aproven la guerra; poquíssims s’han atrevit a denunciar-la. Denisov, capità de la selecció russa de futbol entre el 2012 i el 2016, sí que s’hi ha atrevit. “Un complet horror”, va dir en una entrevista fa cinc dies. Va anar més lluny. Es va declarar a favor del boicot esportiu contra el seu país. I va discrepar amb Nadal. “Si el nostre país va entrar allà, jo considero que és culpa de tots nosaltres”.
Denisov va parlar dues hores contra la guerra, perfectament conscient del risc que assumia. “Potser m’arresten o m’assassinen després d’aquestes paraules”, va dir, “però estic dient les coses com són”. Quins ous! Denisov viu a Rússia. Medvédev, que no ha dit ni piu contra Putin, viu a Mònaco.
La injustícia, Rafa, no és que el teu company rus no jugui a Wimbledon. La injustícia –la vergonya– és que el deixin continuar jugant en tots els altres tornejos del circuit internacional.
Denisov va parlar dues hores contra la guerra, perfectament conscient del risc que assumia