“Abans d’operar-me vaig fer una festa de comiat del penis”

Influencer de la transsexualitat? He compartit a les meves xarxes la meva transició i vaginoplàstia. Transició d’on a on. D’un cos masculí a femení, mitjançant fàrmacs, hormones i cirurgia. Construcció de vagina?

Els meus testicles i penis avui són vagina.

No se n’ha penedit?

No! Em vaig operar el 17 de juliol del 2020: aquell dia vaig néixer. “Mama, soc dona”, li vaig dir.

Abans no?

Sempre em vaig sentir dona. Avui soc una dona transsexual reassignada.

Podria dir “dona” sense més ni més.

M’estimo més visibilitzar la transsexualitat.

Què vol dir “reassignada”?

Que m’he assignat, amb cirurgia, els genitals que corresponen al meu gènere.

Era imprescindible?

No, la meva millor amiga és una dona transsexual no reassignada: amb el seu penis és tan feliç com jo ara sense penis.

Per què va decidir vostè operar-se?

La meva il·lusió era feminitzar-me. Soc molt femenina, és la meva opció com n’hi ha d’altres, no hi ha un sol tipus de dona.

Què li diuen les dones biològiques?

Algunes dones cis xiuxiuegen, envejoses de veure una dona trans més bonica que elles. Trist entre dones.

Sempre es va sentir dona, em deia.

Ja amb quatre anys. Em vestia de dona amb draps, emprava el maquillatge de l’àvia, demanava Barbies als pares...

Les hi portaven?

Sí, i sempre jugava amb les seves cabelleres llargues. El meu somni era tenir aquells cabells de gran! Volia ser perruquera.

S’enamorava de nens?

Deia que m’agradaven una nena i un nen..., però només m’agradava el nen.

I què en deien els pares?

Pensaven que era un nen gai. Jo ho creia així.

I no?

No, era una noia en el cos d’un noi: o sigui, transsexual.

Quan ho va saber?

Devia tenir 16 anys. No hi havia referents a part de Bibiana Fernández i La Veneno.

I elles no li servien?

No, perquè jo no volia dedicar-me ni a l’espectacle ni a la prostitució.

BArc loninosA