La Vanguardia (Català-1ª edició)
Joia o enterrament? L’any perdut des dels indults
Els indults van alleujar els presos independentistes i les famílies, però ni Sánchez ha desenvolupat aquell actiu polític ni ERC ha aconseguit rèdits pel seu suport al PSOE. Pressionat per la patacada a Andalusia, Sánchez vol recuperar terreny
Els 7 de Lledoners és el nom d’un grup de WhatsApp a través del qual els que van ser presos de l’1-O mantenen el contacte personal. Un parell de dies abans de ser indultats pel Govern de Pedro Sánchez, amb la decisió anunciada, van aprofitar un permís penitenciari per dinar plegats en un restaurant pròxim a la presó i celebrar l’adeu a la cel·la. Un any després, el xat continua actiu i està previst que pròximament l’àpat es repeteixi. Però la llibertat dels líders del procés no ha permès greixar ni el pacte entre PSOE i ERC a Madrid ni les relacions entre republicans i Junts. Sobre l’estratègia de l’independentisme hi sobrevola la mateixa disjuntiva que tenien els presos el minut previ a sortir per la porta de Lledoners i que va captar TV3:
Jordi Sànchez: Amb expressió de joia o no?”
Jordi Cuixart: I tant! Victòria, és una victòria!
Oriol Junqueras: No, no. Enterrament, enterrament, que si no sembla que celebrem que n’hi ha molts de represaliats.
I un any després? Joia o enterrament? Els indults per “utilitat pública” van alleujar Junqueras, Sànchez, Cuixart,
Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, Dolors Bassa i Carme Forcadell. Encara més les seves famílies. El president del Govern espanyol els va convertir en estendard del seu retrobament i, en plena pandèmia, Espanya els va pair sense gaires antiàcids. Fins i tot el PP va fracassar en la recollida de firmes i es va tornar a llançar als braços del Tribunal Suprem a la recerca d’una censura a Sánchez que es manté viva per la jubilació d’un magistrat i una substitució.
Però des d’aleshores, ni Sánchez no ha desenvolupat l’actiu polític d’aquella decisió ni ERC ha tret partit del seu pacte d’investidura. Sense diàleg real ni fets que l’apuntalin, després dels indults s’ha perdut un any que ara el president del Govern central, apressat per la patacada electoral a Andalusia, pretén recuperar amb un motiu tan utilitarista com sumar els vots d’ERC al pressupost del 2023.
Quan van començar la partida, PSOE i ERC sabien que no hi havia solució exprés al conflicte català, però van acordar obrir un camí que ha derivat en cul-desac. La reunió d’aquesta setmana entre
Félix Bolaños –ministre impertèrrit– i
Laura Vilagrà –cara de cas Pegasus i
Els 7 de Lledoners és
uniforme de taula de diàleg– pretén iniciar un nou procés contaminat pel Catalangate, el fiasco de la inversió en infraestructures i les mútues necessitats partidistes. Al PSOE l’ofeguen les enquestes i ERC veu com Junts guanya batalles públiques sense desgast a propòsit de la desatenció dels socialistes als seus acords.
El nou compromís és fixar un mètode de treball que ja existia i abordar, segons ERC, “l’agenda antirepressiva”. El que Bolaños anomena “desjudicialització” era el punt 2 de l’agenda del retrobament que Sánchez va lliurar a Pere Aragonès l’any passat. Al Govern esperen novetats potser poc vistoses però efectives que acabin repercutint en les causes pendents per l’1-O al Tribunal Constitucional –la reforma que impulsa el PSOE porta a una majoria progressista–, el Suprem, l’Audiència Nacional, el TSJC o els jutjats d’instrucció 13 i 18. Investigacions, aquestes, obertes fa cinc anys i que ara poden acumular-se. També està pendent de devolució la fiança milionària que ERC va presentar davant el Tribunal de Comptes i que ara pot cobrir l’ICF.
Al Palau de la Generalitat prefereixen no especular, però que sí ofereixen com a full de ruta l’informe Cilevics del Consell d’Europa, crític amb el judici del procés, i del qual parlamentaris de PSOE i PP van aconseguir esborrar les referències a Espanya. L’informe denuncia les causes penals obertes contra funcionaris i les ordres de detenció vigents a l’estranger. Recomana reconsiderar els delictes de sedició i rebel·lió i fins i tot reformar el Tribunal de Comptes. Propostes que es van enterrar en un calaix del Consell de Ministres o ja han estat rebutjades pel PSOE al Congrés.
El dret a l’autodeterminació no encaixa a les files socialistes i la llei amnistia xoca amb el front PSOE-PP-Vox, que ja va evitar el març de l’any passat fins i tot debatre-hi. Les 200.000 firmes lliurades pels independentistes al Congrés reclamant l’amnistia reposen tal com van entrar fa un any en dependències del Palau de la Carrera de San Jerónimo. No es van registrar ni es requereix justificant de recepció polític. Ara, partits i entitats es plantegen presentar una proposició de llei al Parlament per remetre-la a Madrid, on esperarà torn a la cua autonòmica del Congrés.
Les diferències internes alenteixen les iniciatives però no la pressió sobre el relat. El 30 de juny Cuixart participa a Ginebra en un side event sobre el Catalangate en la 50a sessió del Consell de Drets Humans de l’ONU, i Carles Puigdemont espera el 14 de juliol les conclusions de l’advocat general del Tribunal de Justícia de la UE sobre les euroordres del magistrat Pablo Llarena.
Sánchez pretén arribar al Debat sobre l’Estat de la Nació a finals de juliol amb acords tancats amb ERC que li permetin esbossar les línies mestres del pròxim pressupost, blindar-se per l’esquerra i pacificar la carpeta catalana. Equips del ministeri de Bolaños i el departament de Vilagrà tenen dues setmanes per avançar en un marc de treball que reactivi la taula de diàleg, tot i que sobrevola l’oposició de Junts a qualsevol acord. Els postconvergents alcen la veu tot i que que Turull, com a secretari general, relativitza una sortida del Govern. Junts lamenta la “unilateralitat” dels republicans en les seves relacions amb el PSOE, i ERC recorda que és Junts qui “no vol ser” a la taula de diàleg. Malgrat tot, tots saben que no hi ha retrobament total sense que Junts i Puigdemont participin del mateix.
La qüestió immediata és: es pot recuperar en un mes un any perdut? Alegria o enterrament?
Sánchez vol recuperar el temps amb ERC per a una cosa tan útil com garantir-se el pressupost del 2023
Les 200.000 firmes per l’amnistia dormen en dependències del Congrés sense cap objectiu
vegada surt més porqueria per eliminar”.
La presidenta de la formació, Laura Borràs, també ha concedit una entrevista, en el seu cas amb Efe, en què rebutja la dinàmica de “competició” i els “vots de càstig” que hi va haver en la primera fase del congrés en la renovació de la direcció, que van afectar alguns dels dirigents que ella havia proposat. En aquest sentit, Borràs crida a la “unitat” al si del partit. “Si hi ha gent que té mala fe, el que recomano és que vagin a altres llocs, no que continuïn a JxCat”, assenyala. ●