Aval a Ucraïna, bloqueig als Balcans

Pedro Madueño Ramon Aymerich (Internacional), Silvia Angulo (Política), Marga Soler (Opinió), Susana Quadrado (Societat), Ramon Suñé (Viure), David Dusster (Magazine i Gent), Sílvia Colomé (Cultura), Sergio Vila-Sanjuán (Cultura|s), Joan Josep Pallàs (Esports), Elisenda Vallejo (Economia), Celeste López (Redacció Madrid), Mariángel Alcázar (Casa Reial), Ignacio Orovio (A Fons), Fèlix Badia (Fidelització), Núria García Arenas (Disseny),

Mariano Fernández (CDO, Estratègia Digital), Pau F. Rodríguez (Xarxes Socials i CMO), Álvaro Mazariegos (SEO), Jordi Canyissà (Operacions) i Salvador Enguix (València) Joel Albarrán Lluís Foix i Josep Maria Sòria

Ucraïna i Moldàvia ja són oficialment països candidats a ingressar en la Unió Europea. La decisió del Consell Europeu suposa, sobretot, enviar un clar senyal polític que fa costat a Ucraïna i mostrar a Rússia l’unànime suport europeu a la sobirania ucraïnesa. Un suport dins dels marges que marca la realpolitik perquè el camí que Ucraïna i Moldàvia inicien ara – Geòrgia s’ha quedat a la porta– serà molt llarg i molt complicat.

Per al president Zelenski, la decisió de la UE és, sens dubte, històrica i espera que es continuï plasmant en més ajut econòmic i militar. Però la UE no és una oenagé i, encara que mantingui tota la solidaritat possible amb Kíiv, no hi ha dreceres per ingressar al club comunitari. El procés negociador pot durar anys, potser llavors la guerra s’haurà acabat i el país podrà complir els requisits d’adhesió. Ucraïna i Moldàvia tenen importants deures per fer per poder aprovar l’examen d’ingrés al seu dia. Tots dos estats han d’efectuar importants reformes en el sistema judicial per garantir-ne la independència, millorar el sistema de llibertats i els mecanismes de lluita contra la corrupció.

Malgrat la unanimitat mostrada, alguns països europeus no amaguen que Ucraïna i Moldàvia no estan preparats, que córrer no soluciona res i recorden que una part dels actuals problemes interns de la UE venen de l’última gran ampliació a l’est del continent. El procés exprés ha estat exponencialment més ràpid amb aquests dos països que amb d’altres, candidats des de fa anys, i continua suscitant dubtes sobre la possibilitat que un país en guerra pugui dur a terme les reformes que li exigeix Brussel·les.

Aquesta rapidesa per donar el vistiplau a les candidatures ucraïnesa i moldava ha fet aflorar les cada vegada més explícites queixes dels països que fa anys que esperen i que consideren clarament el que ha passat com un greuge comparatiu.

Són Turquia, Albània, Sèrbia, Montenegro i Macedònia. Turquia, candidata des del 1999, va iniciar negociacions d’adhesió el 2015 i en l’actualitat estan en punt mort. També fa anys que els altres quatre estan bloquejats a la sala d’espera, per la qual cosa el futur europeu dels Balcans Occidentals continua en uns llimbs al quals es podrien afegir Kosovo i Bòsnia i Hercegovina, candidats que encara no compleixen les normes d’adhesió.

El fet que Bulgària bloquegi, per raons ètniques i de llengua, des de fa dos anys l’inici de negociacions amb Albània i Macedònia –que és candidata des de fa 16 anys– il·lustra com alguns països de la UE utilitzen l’ampliació per defensar les seves posicions nacionals. Brussel·les admet que “no som on hauríem de ser amb els Balcans Occidentals” i insisteix que la solució passa per eliminar l’actual regla de la unanimitat per a la presa de decisions en política exterior. No sense certa raó, Kosovo ha advertit que altres països –en velada al·lusió a Rússia, però també a la Xina i Turquia– aprofitaran l’espai que deixa lliure la Unió Europea per augmentar la seva influència en aquesta crítica regió balcànica. Aquests països estan farts de promeses buides, bones paraules i exigències de compliment de regles, criteris i terminis que consideren que no s’apliquen en altres casos i amb altres països. La UE estava obligada a enviar un simbòlic missatge de solidaritat i suport a Ucraïna, d’indubtable contingut polític i dirigit també a Rússia, però també ho està a trobar una solució justa per al vesper balcànic.

Només fa quatre mesos, la candidatura ucraïnesa amb prou feines tenia suports entre els socis europeus. La guerra ho ha canviat tot, però també ha evidenciat que l’ampliació de la UE continua sent una de les patates calentes pendents dels Vint-iset i que els criteris són mal·leables en funció de les circumstàncies polítiques. ●

La UE s’aboca al suport a Kíiv mentre els països balcànics exhibeixen impotència