La Vanguardia (Català-1ª edició)
“No veig impediment perquè la intel·ligència artificial faci el mateix que la humana”
n’opina vostè?
No diria que hem de tenir por de la intel·ligència artificial, però sí que hem d’observar-la i vigilarla. És com criar els nens: existeix la probabilitat que un fill es contenen. Però en intel·ligència artificial en tenim una de millor, perquè sabem com aplicar un sistema de valors a les màquines i, per tant i finalment, seran els científics de computació qui transmetin als robots un codi de valors adaptat a la seva condició.
Cada científic aplicarà els seus valors o es consensuaran?
Crec que hi hauria d’haver conferències i crear-se comitès per definir el sistema de valors i com comunicar-lo, amb participació de científics d’IA però també de científics socials i filòsofs. Però per fer-ho han d’aprendre el nostre llenguatge, perquè és una pèrdua de temps parlar sobre Aristòtil, ell no tenia pas ordinador.
Vostè ha permès a les màquines establir relacions causaefecte. Podran algun dia també raonar i imaginar?
Avui ja ho fan. Establir la relació causa-efecte és raonar, i el nivell contrafactual (pensar en alternatives que podrien haver passat i no van passar) és la seva imaginació.
Vostè sembla assumir que qualsevol cosa que puguem fer els humans, les màquines també seran capaces de fer-la. I sentir i comprendre emocions?
Sí, i no soc la primera persona que ho diu. Marvin Minsky ho explicava a La máquina de las emociones (Debate). Les emocions són fàcils de programar, el que no és tan fàcil és controlar-les.
Això vol dir que els robots podran substituir les persones? En quin termini?
No sé quant trigarà, però la resposta és sí, en moltes àrees. No veig cap tipus d’impediment teòric perquè això passi. Quan passarà no ho sé, no soc futurista, soc científic incremental, només avanço el que puc demostrar.
I no hauríem de regular els límits del seu desenvolupament abans que ens superin?
No crec que ara puguem regular res, perquè en aquest moment no sabem què és el que hem de regular, és prematur. Qui vulgui regular-ne alguna cosa primer ha d’entendre els sistemes.
La qüestió és que avui ja es fan servir algoritmes que prenen decisions que després les persones no entenen ni saben explicar. No comporta això risc? Qui es responsabilitzarà d’aquestes decisions?
Aquí hi ha dues qüestions. La primera, fer que una maquina sigui explicable, i en això entra en joc la meva teoria de causa-efecte. No pots tenir un sistema que expliqui les seves recomanacions tret que la màquina tingui un model causal del món, que la màquina entengui quines són les implicacions de les decisions a la realitat, no només a nivell de dades. I avui el que tenim i s’utilitza són màquines de big data, que no entenen el món, només les dades, i aquest és l’obstacle més important que tenim actualment. Quan les màquines estiguin equipades per entendre la realitat tindrem un sistema explicable.