La Vanguardia (Català-1ª edició)
Maria Arnal, artista, cantant i compositora “Soc una Sibil·la còsmica”
Un dels concerts més destacats de l’últim festival Sónar va ser el titulat Hiperutopia. Almenys és el que indica la unanimitat d’opinions entusiasmades dels assistents. Darrere d’aquesta fita hi ha Maria Arnal i Marcel Bagés, una de les parelles artístiques més destacades de l’escena nacional, tant en el terreny musical com en el performatiu.
En aquesta obra que van oferir com a estrena al festival barceloní hi van treballar a partir de la música continguda al seu últim àlbum, Clamor,
publicat l’any passat, i l’espectacle que en resulta és com “un viatge còsmic per l’univers que ofereix Clamor”. Als ingredients de la música electrònica, les polifonies vocals, les veus i el soroll s’hi afegeix la veu extraordinària, carnal i de cromatisme variat de Maria Arnal. Al xou barceloní, a més a més, s’hi van afegir elements inèdits, com les 36 veus del Cor de Noies de l’Orfeó Català, que van realçar encara més, si era possible, l’excepcional mise en scène de Maria Arnal (Badalona, 1987).
On va néixer tot plegat?
Quan en Marcel i jo vam acabar l’àlbum 45 cerebros y 1 corazón, fa més de cinc anys, tots dos teníem ganes de fer a continuació una cosa diferent, però no sabíem per on començar. I vam començar com negant tot el que havíem fet fins aleshores. Vam estar treballant, i al Mercat de Música Viva de Vic del 2020 vam presentar gran part del repertori de l’àlbum Clamor, que no sortiria fins a uns mesos després, en format d’espectacle amb disseny de llums, en Marcel abocat a les programacions i no a la guitarra i amb el duo femení Tarta Relena com a còmplices vocals. Per cert, no hi són des del març perquè tenen la seva agenda.
Com els va arribar aquest encàrrec?
Va venir Ricard Robles [codirector del Sónar] i em va dir que a Clamor hi havia una tempesta que calia treure. Era obvi que per al Sónar calia fer un xou increïble, perquè no podíem fer el mateix xou que a Barcelona ja havíem tocat moltes vegades. Quan ens va arribar l’oferiment ja estàvem pensant si podíem fer un muntatge amb el Cor de l’Orfeó Català, és a dir, fer-ho amb veus en gran. La novetat va ser també el disseny de llums, una pantalla integrada, unes coreografies fetes expressament amb els moviments del cor. I una cosa important: no vam arribar a fer cap assaig tots junts abans d’actuar al Sónar. Era costós i era complicat. Només amb el cor, i a més elles tenen molt poca experiència cantant amb altra gent.
I vostè a l’escenari, com una bèstia escènica, també va ser una culminació?
No crec que jo ho fes molt més bé que altres vegades; crec que tot era molt especial, i també em vaig alimentar d’això. Hi ha una maduresa d’escenari de fer molt temps aquest repertori, i era agafar això i donar-hi una forma, uns arranjaments i un recorregut nous més la presència del Cor, més la col·laboració de Holly Herdon... Agafar el millor de tot, posar-ho allà i que explotés. La sensació que vaig tenir era de culminació, el pic d’aquesta gira. I probablement el concert més important de la meva carrera.
Té referents femenins que englobin totes aquestes facetes?
En tinc molts, però el que m’interessa realment és la llibertat de l’artista de fer el seu propi camí. En aquest sentit, clarament hi ha de PJ Harvey a Patti Smith, Björk...
Li agrada arriscar.
Això sempre, però en aquest moment la meva gran prioritat és passar-m’ho superbé i poder fer realitat aquesta mena de coses. Per què un concert ha de ser una cosa determinada i no un xou totalment diferent? Pots fer el Cant de la Sibil·la al Sónar; per què no? I tant que es pot fer, i a sobre la gent era allà al màxim i connectant.
Aquest Sónar li ha posat el llistó molt alt? Li dona un plus de responsabilitat?
Per mi és més pensar que podem fer això, no al revés. El que més interessa ara, i el que em fa sentir realment on ser, és buscar la diversió, i no el judici aliè. M’ho vull passar bé; no vull que em posin un 10, no vull ser l’alumna bona.
Fer una cosa semblant en el futur serà impossible pel cost que té?
M’encanta haver-ho fet allà; no és millor que anar a trio, sinó que és una expressió diferent d’un mateix repertori.
Ara mateix formar part de les cantants més destacades d’aquest país...
No m’agrada comparar-me en aquest sentit, posar-me en un rànquing. El més important és que jo vegi aquestes dones com a companyes i germanes i persones amb qui realment em puc inspirar i que elles s’inspirin també i vegin camins diferents. Competir no té sentit.
Com definiria la seva Sibil·la particular?
Crec que soc una Sibil·la còsmica, malgrat que una Sibil·la galàctica també m’agrada molt. ●
“Un xou increïble” “Ricard Robles em va dir que a ‘Clamor’ hi havia una tempesta que calia treure”
Culminació “Possiblement el del Sónar va ser el concert més important de la meva carrera”
La prioritat actual “M’ho vull passar bé; no vull que em posin un 10, no vull ser l’alumna bona”
El Sónar “M’encanta haver-ho fet allà; és una expressió diferent d’un mateix repertori”